Quaranta-cinc anys treballant a Bellsolà

Un diumenge com avui, cinc de març, a les vint-i-tres hores, es compleixen quaranta-cinc anys des que vaig començar a treballar de flequer a l’empresa Bellsolà.

Començaments en aquest ofici des de zero i dels qui recordo amb afecte als meus «mestres» i Pere Bellsolà a qui li professo tota l’admiració i gratitud per haver-me ensenyat tots els secrets de l’obrador de pa i de la seva elaboració, així com per la proximitat en el tracte i l’amistat mantinguda al llarg dels anys. Ells m’ensenyaren tot el que sé. Recordo la primera tasca que em fou encomanada: «recoger palillos» em varen dir.

Aquests anys han donat per a molt; des dels moments difícils de lluita sindical, sent membre del Comitè d’Empresa que m’endinsà en la lluita social i política, passant per les interminables hores de feina i suors a l’estiu, entre els forns engegats coent el pa. Hores, també, en què no vaig poder compartir la criança dels meus fills ni dormir a les nits a casa, assumint que el meu treball comportava aquestes inconveniències. Malgrat això, estic orgullós de ser flequer i de l’empresa per a qui he treballat sempre i encara ho estic fent. Me n’hi sento perquè així m’he guanyat la vida i he pogut alimentar als meus. Estic orgullós d’haver creat amb les meves mans aquest aliment primordial i haver après a ser responsable i estimar el que faig.

Els temps canvien i les empreses es transformen. Fa uns anys, va desaparèixer l’obrador artesà d’Aiguaviva donant pas a una fabricació més mecanitzada, moment en el qual i després d’haver-me format, vaig passar a ser tècnic de prevenció , que em permetria deixar el treball nocturn. Així, pogué conciliar la vida laboral i personal fent unes tasques totalment diferents a les fetes fins aquell moment. Actualment estic a la recepció general i com a formador en Seguretat Alimentària i Prevenció de Riscos Laborals de totes les persones que entren a la nostra empresa.

Arribarà un dia en què ja no tindré la obligació d’anar a treballar i un altre company prendrà el meu relleu, serà el moment de la meva jubilació, sens dubte, ben merescuda. Me’n duré un bagatge de coneixements i d’experiències impagable, però, encara serà més gran el que m’enduré personalment del meu pas per Bellsolà, actualment Monbake.

Avui en fa quaranta cinc, d’anys, tota una vida.