Els (no) favors a Laura Borràs

Un antic líder d'un partit polític a qui alguns independentistes odien en la mateixa proporció que desitgen l'escissió de Catalunya, va quedar exonerat judicialment d'un cas de corrupció perquè la policia es va equivocar amb el càrrec que suposadament havia tingut en l'època que els agents el situaven. Van errar en el lloc i el moment i, per tant, no se'l podia acusar d'uns fets que ell havia viscut des d'una responsabilitat diferent. Un altre dirigent de la mateixa formació política va quedar absolt en un afer, també de corrupció, per una pregunta molt hàbil del seu advocat a un agent investigador. «Vostè creu que es va enriquir personalment?», va deixar anar el defensor. «No, però...», va contestar el guàrdia civil. «Gràcies per la resposta», va concloure el lletrat no deixant que l'interrogat pogués modelar la resposta. El tribunal ja tenia l'argument per deixar-lo fora.

Dos detalls possiblement molt petits, tenint en compte el gran volum de material que hi sol haver en tots els sumaris d'aquestes característiques, que van ajudar, i molt, a dos acusats que van quedar completament alliberats de qualsevol càrrega judicial. És el que passa moltes vegades. Els advocats defensors tenen l'obligació de buscar totes les escletxes, per ridícules que puguin semblar, per salvar els clients, i si els fiscals no estan massa a l'aguait, els pols es decanta amb facilitat contra l'acusació. Això és el que no ha passat en el judici a Laura Borràs.

La situació de la presidenta suspesa del Parlament no pintava gens bé abans de l'inici del judici i tampoc pinta bé, una vegada finalitzat. Ja sé que Gonzalo Boye era la gran esperança d'ella i de tots els que li donen suport, que esperaven que l'enginyós advocat es tragués un conillet del barret, si no a cada sessió, almenys en alguna ocasió, per donar un tomb a tot allò que perjudica Borràs. Però no va ser així. I el més sorprenent és que ni els testimonis de la defensa van ajudar-la gaire. Els exconsellers de Cultura, Ferran Mascarell i Santi Vila, més enllà de jurar que l'antiga directora de la Institució de les Lletres Catalanes era una professional com la copa d'un pi, es van limitar a treure's les puces de sobre assegurant que ningú els havia advertit de les suposades irregularitats. Home és que si n'haguessin tingut coneixement i no haguessin fet res, potser serien ells dos els que estarien al banc dels acusats.

Sense dubte, el capítol més histriònic de la història és el testimoni d'algú que no ha trepitjat la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant el judici. Algú que no estava citada a declarar ni per la defensa, ni per l'acusació, i que no va tenir cap inconvenient en intentar, sense èxit, llençar un cable a la presidenta suspesa del Parlament. Núria de Gispert, advocada de formació que va ocupar el mateix lloc de Borràs a la cambra catalana i que entre alguns dels seus antics càrrecs hi ha el de consellera de Justícia, de Governació i d'Interior, no es va ruboritzar quan al principi de l'entrevista amb Gemma Nierga a RTVE va deixar anar: «En aquella època tothom ho feia». La frase va retrunyir el plató i la periodista s'hi va aferrar de tal manera que durant una llarga estona no va deixar escapar l'antiga dirigent democratacristiana. «Si tothom ho feia, perquè no ho va denunciar?»; «Però, això és greu, senyora de Gispert?» o «no és legal, encara que tothom ho fes?», eren algunes de les preguntes per no deixar sortir de la xarxa en la qual s'havia ficat, tota sola, l'exconsellera.

El trist de les paraules de Núria de Gispert és que són veritat, perquè en aquella època «tothom ho feia» i tots els que ho sabien, callaven. «Que perquè no ho vaig denunciar?, miri, denunciar, el que és denunciar, no es denunciava en aquella època». O sigui, que en aquella època tothom feia el que li venia de gust i ningú deia res, perquè a tothom li devia anar bé el que es feia. I si en algun moment algú podria haver pensat que el testimoni televisiu de Gispert podria ajudar a Borràs, la idea es va esborrar al primer segon de l'entrevista. És el drama de Borràs en aquest judici; ni els que se suposava que l'havien de salvar, han fet cap esforç per intentar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint