Un ovni empordanès

Un dia de marc del 2019 vaig llegir al Diari de Girona la noticia que l’actriu i presentadora Paz Padilla havia explicat als seus companys de jurat del programa Got Talent de Tele5 que una nit d’estiu va veure un ovni. Ho va fer amb tots els detalls i la seva gràcia i passió habituals fet que va motivar que els seus companys de programa, entre ells Risto Megide, li demanessin tota mena de dades complementàries ja que alguns moviments descrits podien semblar els de un dron. Res de dron, va dir la presentadora, era un ovni que feia llums, girava, s’acostava i allunyava. I que va passar molta por. Llavors algú li va preguntar on havia succeït aquell episodi. «A Girona» va contestar Paz Padilla.

Allò va provocar que automàticament es despertés la curiositat natural del periodista i com que conec a un dels responsables del programa vaig demanar-li si podia investigar discretament a quin poble havia passat. Al cap d’un temps em va contestar: «a l’Empordà». Repreguntar pel poble de la comarca ja em va semblar excessiu i ho vaig deixar aquí. Llavors vaig llegir que era copropietària d’un masia dedicada al turisme rural a Vilamarí que es diu el «Miquelet». Aclarir al madrileny informant l’identitat de la zona fronterera comarcal entre l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, on pertany administrativament el poble, era absurd. Aqui va quedar l’història de l’ovni empordanès de Paz Padilla.

Fa unes setmanes un grup de globus van començar a ser localitzats als cels dels Estats Units i del Canadà. El primer sembla que era un globus meteorològic xinès i va provocar una crisis diplomàtica entre la Xina i els Estats Units perquè el govern de Washington necessitava donar a la seva població la seguretat que no estava essent atacada ni espiada. Dies després aparegueren altres objectes semblants a un globus que començaren a ser seguits no nomès pels militars sino per les cadenes de televisió. El general Glen Van Herck, al front del comando nord de la força àrea va contestar el següent a una periodista del The New York Times interpel·lat per si es podia tractar d’un ovni : «pel moment no podem descartar res». La temàtica extraterrestre va tornar a les portades. Evidentment no era una bona idea rebre als habitants d’altra planeta amb uns petits míssils, com van fer dies després, acabant amb els objectes voladors. Llavors ja sabien que eren artilugis amateurs de climatologia o comercials. En definitiva jo també penso que si els marcians venen de visita no ho faran amb globus sinó amb més sofisticació.

En els darrers anys els governs de diferents països han anat desclassificant documents considerats secrets i confidencials amb els informes i expedients de pressumptes visions de fenòmens desconeguts a l’espai. El que en diem ovni, objecte volador no classificat. El Ministeri de Defensa espanyol també ho ha fet. Estan digitalitzats i poden ser llegits per tothom a les webs oficials. Uns quants d’aquests expedients es situen a les comarques gironines, singularment a la zona del golf de Roses i concretament a les dues puntes, L’Escala i Roses. Son curiosos i divertits de llegir. A vegades pintorescos com quan s’explica com anava el sopar durant el qual avistaren l’ovni. Estan escrits amb la prosa i vocabulari habitual d’un parte policial, ple de segells i amb nous informes posteriors en que van remetent cada cop més a dalt l’expedient sempre canviant o afegint alguna cosa, analitzant el tarannà o la vida particular del denunciant. Tot com al cèlebre acudit de l’Eugenio i el banc acabat de pintar al pati del cuartel.

El fet que a aquella zona del golf de Roses hi hagin hagut històricament dotacions militars singularment de l’exèrcit de l’aire, com les de El Pení, fan pensar en que els fets relatats a vegades per militars professionals que eren els observadors del fenomen, poguessin tractar-se d’algun vol militar secret propi o d’una potència rival. Als temps de la guerra freda això era el pa de cada dia entre russos i americans. Durant la crisi dels míssils a Cuba de 1962 alguns hotels de Roses estaven plens d’espies de totes les nacionalitats a la recerca d’algun detall de la base americana de la vila. Hi ha un episodi molt conegut de dos policies municipals de l’Escala que a l’alçada del Karting, a la carretera de Bellcaire varen trobar-se amb unes visions inexplicables per la raó humana i els coneixements actuals dels que varen informar oficialment. Hi ha més gent de la zona t’expliquen coses semblants. De moment seguirem atents als misteris del cel i si arriba algú millor convidar-lo a sopar que no pas llançar-li d’entrada un míssil. Que no arregla un bon àpat!

Subscriu-te per seguir llegint