La xenoglosofòbia no és una paraulota

Hi ha un fet molt greu, que corca la convivència: el menyspreu respecte als qui vivim a Catalunya com a catalans. Aprendre una llengua estrangera sovint és una experiència divertida i emocionant, però per a alguns sembla ser una tortura. El mal és patir «xenoglosofòbia», esdevenir xenoglosofòbic. Aleshores sorgeix l’enveja, la burla, l’assetjament i, fins i tot, la violència de diversa mena.

Ningú vol ser homòfob, misogin o racista, oi? Però n’hi ha que ho són, i els cal suport. Doncs a qui té –per desconeixement o per adoctrinament ideològic– ansietat per una llengua que per a ell és estrangera, que això és el que significa la «parauleta», cal que l’ajudem. N’hi ha que pateixen una sensació de malestar, de preocupació, de nerviosisme i, fins i tot, de mala baba, quan senten o es troben amb la llengua catalana. No és gens bo.

Ser bilingüe o plurilingüe és enriquidor. Per a això cal ser valent, eixerit, persistent, i paga la pena. Ajudem-nos i ajudem-los: obrim la ment i la confiança, passet a passet, expressant-nos serenament, permetent correccions, veient la TV o escoltant la ràdio en català, llegint... i rient, rient molt.