Opinió | Família Parés i Martí

Joan Parés i Clarà

El passat 26 d’octubre ens vam despertar amb la trista notícia de la mort sobtada d’en Joan Parés. Els mitjans de comunicació, el món sardanista, entitats, músics i familiars es varen fer ressò d’a­ques­ta notícia i es van reunir l’endemà en el seu enterrament, on vam poder escoltar les tres sardanes que ell mateix havia escollit i interpretat: El Record, Gallardia i Cel Amunt i també la interpretació de Jordi Vila com a tible solista. L’església estava molt plena, però hi vam trobar a faltar els representants de la seva estimada cobla.

La vida és molt complicada i nosaltres en el dia a dia encara li fem més. Actualment, veiem que s’han perdut tots els valors i sobretot, el saber estar. Com pot ser que una persona amb la trajectòria professional d’en Joan Parés, que ha treballat i que ha donat tota la seva vida per un instrument i una cobla, La Principal de la Bisbal, no hagi rebut cap reconeixement en el dia del seu enterrament de part d’una cobla tan important que ostenta el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya. En Joan va morir un dia d’octubre. Han passat gairebé cinc mesos. Durant tot aquest temps els familiars ens hem trobat amics, músics, sardanistes... i tots ens han comentat el mateix: com pot ser que en Joan fes tant per la Principal de la Bisbal i que els representants d’aquesta cobla, entre ells el director, no li fessin cap reconeixement en el seu enterrament ni hi assistissin? En Joan va entrar en aquesta cobla l’any 1970 i hi va estar durant 25 anys. Un noi jove amb una gran il·lusió que ho va donar tot. Amb el seu tible va fer unes grans interpretacions amb un gran perfeccionisme. Mai vist fins ara. En Joan tenia un gran caràcter i un gran amor a la música que va escampar per tot Catalunya i a l’estranger. Ara Joan, això ja no importa, ara ja tenen la fama i tot el que vas fer ja ho han oblidat. Molt trist! Però, per sort, molts el considerem el millor instrumentista de tible de tots els temps.