Però, Europa no era un mercat únic en el que els estats membres garanteixen les quatre llibertats bàsiques: la llibertat de moviment de les persones, dels béns, dels serveis i del capital? No teníem tots els europeus (persones físiques tant com les jurídiques) el lliure dret a establir el nostre domicili a qualsevol país de la Unió? Què és aquest posat de fals orgull d’en Sánchez intentant convertir al President (i màxim accionista) de Ferrovial, Rafael del Pino (Calvo Sotelo!) en l’anticrist per fer el que ell creu que és més convenient per a ell i per a la «seva» empresa? Espanya mai no serà capaç de superar aquesta estúpida actitud masclista del «la maté porque era mía»? Quan entendran que una relació –qualsevol relació– s’ha d’anar mantenint amb incentius constants? Hem de suposar que per molts contractes públics que Ferrovial hagi executat per encàrrec de la Moncloa o qualsevol altre institució pública amb capacitat de decisió, els ha guanyat per concurs, ha complert amb les condicions i per això ha cobrat. O no? I segur que cap dels contractes tenia cap clàusula que obligava als «contraents» a guardar-se «fidelitat eterna» a l’estil de «fins que la mort ens separi».
Per altra banda, recordo molt vivament les advertències dels governants espanyols quan Catalunya va estar a punt de separar-se! Fins el Rei va trucar a la Volkswagen per demanar-los que canviessin la seu de Barcelona a Madrid i la pressió que exercia el Gobierno sobre les empreses amb seu a Catalunya per aconseguir que ens donessin l’esquena era quasi insuportable. Però també inútil, perquè més empreses forasteres van decidir establir les seves seus a Barcelona que a Madrid, fins i tot per a abastir el mercat espanyol. I no negaré que algunes empreses representen a un país, a una nació més que d’altres. És el cas, per exemple, de La Caixa, Lufthansa, Ferrari, Boeing i moltes més. Però si fins i tot la principal institució financera catalana ha pogut traslladar-se a València sense perdre (quasi) cap client, com se li pot demanar «fidelitat geogràfica» a una companyia dedicada a la construcció i explotació de grans infraestructures, que genera un volum de negoci molt més important fora d’Espanya que dins? També Seat ha traslladat el seu principal centre de decisió fora d’Espanya i ningú no ha acusat els alemanys que l’han comprat d’alta traïció. A Sánchez només li ha faltat acabar la seva bronca amb un «taconeo»!
Llàstima que tampoc els polítics catalans es lliurin de l’autosuficiència i la supèrbia causada per un sentit de l’orgull exacerbat i totalment malentès. A Roses, per exemple, l’alcalde està permetent que es perdi tota una platja que els anteriors governs havien decidit reposar cada any (amb una aportació de centenars de milers d’euros dels ciutadans) per moltes raons –essent la d’ésser una vila turística una d’elles. Ara, està deixant que el mar s’emporti aquesta infraestructura d’esbarjo –amb tres palmeres incloses– només perquè ell opina que el turisme «és un mal amb el que hem de conviure». Orgull de poble!
