Ponts trencats

La política hauria de servir perquè els actors principals fessin un esforç per tal de millorar la vida dels ciutadans i a la vegada desinflamar tensions. Però de moment ningú no hi està disposat.

Possiblement ara mateix les sortides de to d’uns i altres s’hagin accentuat, atès que hem encetat un any electoral. I ja se sap que per un grapat de vots, tot s’hi val.

Aquesta proppassada setmana s’ha conegut la notícia del trasllat de Ferrovial a Holanda. L’empresa espanyola, ara ja una multinacional, feia mes d’un any que preparava aquesta operació sense informar el govern de torn. S’han refugiat en una frase que fa molt de mal: «Manca d’estabilitat jurídica». Rafael del Pino té tot el dret a pilotar aquesta descol·locació, però les formes han estat lamentables.

I es aquí on s’hauria de reclamar sentit d’estat. El líder de l’oposició havia de tancar files des del primer moment al costat del president del govern. Però no, una vegada més ha preferit justificar la marxa de Ferrovial, sense tenir present que aquest posicionament electoral perjudica la marca Espanya i la possibilitat de captar noves inversions. I això que els conservadors populars s’omplen la boca de patriotisme.

Aquest trencament de ponts entre govern i oposició es generalitza també en els casos de corrupció que afecten ambdós partits.

El cas Mediador –amb la implicació d’un diputat del PSOE de Canàries– ha servit per fer tot tipus d’escudella. El PP fins i tot en boca de Díaz-Ayuso ha intentat implicar-hi Pedro Sánchez sense cap tipus de prova. I el PSOE ha respost amb els casos de corrupció que afecten el PP a Eivissa i al Ministeri de l’Interior en l’època de Jorge Fernández Díaz, al qual li demanen quinze anys de presó en una de les operacions de guerra bruta contra els polítics independentistes catalans.

Es tracta d’embolicar la troca, sense interès en arribar a acords entre els dos principals grups parlamentaris. Aquests tipus de comportaments haurien d’expulsar-se de la vida pública, però sense el suport de socialistes i populars, això és impossible.

A Catalunya s’ha pogut seguir amb tot tipus de detall el judici al TSJC contra Laura Borràs per dos delictes de corrupció. D’aquest cas se n’ha parlat molt a casa nostra i el fraccionament de divuit contractes per tal d’afavorir un amic no té res a veure amb l’independentisme. Malgrat tot, a les despoblades portes del TSJC hi havia l’expresident de la Generalitat, Quim Torra. Amb un sou públic fora de mercat seria bo saber si realment abonava aquest presumpte cas de corrupció. I així anem, desprestigiant del tot les institucions del país.

Davant aquestes notícies negatives i gens edificants, caldria afirmar que són una minoria els servidors públics que actuen d’aquestes maneres. I si de debò els partits majoritaris s’ho prenguessin seriosament, els corruptes ho tindrien molt més complicat. Tard o d’hora s’haurà de redactar una llei clara i transparent sobre el finançament dels partits polítics. Encara avui és difícil saber com es paguen les despeses de les campanyes electorals i les gruixudes maquinàries de les seus de les formacions polítiques.

Davant aquestes notícies negatives, poc edificants, que afecten a les dues bandes de l’arc parlamentari, seria bo reconèixer que en aquesta darrera legislatura els ajuntaments de les comarques gironines no han viscut pràcticament cap escàndol. Els alcaldes i regidors ho han pogut fer més bé o més malament i al maig passaran un examen rigorós. Però ningú no els pot negar el seu sacrifici i la seva honestedat. Val la pensa tenir-ho present. Gaudirem d’un munt d’opcions als diferents pobles i ciutats, però exercirem el vot tot sabent que els nostres representants han estat a l’alçada de les circumstàncies.

Subscriu-te per seguir llegint