Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

Patriotes delinqüents

Els àudios que s’han pogut escoltar dels tripijocs que van organitzar comandaments policials amb la intervenció d’algun membre de la judicatura deixen molt clar que hi va haver un muntatge de policies, polítics, jutges, fiscals i periodistes per anar contra el moviment independentista, que van fer bona aquella frase que hi ha a les casernes de la Guàrdia Civil que diu «todo por la patria».

Des del famós i esperpèntic dinar de la Camarga, a Catalunya hi ha hagut una cacera de tot el que es mogués en l’àmbit independentista, perquè una part de l’aparell de l’Estat es va creure que el moviment per promoure la independència tenia possibilitats de sortir-se’n i es va proposar impedir-ho de la manera que fos, tal com es pot comprovar en els àudios que de forma regular es van filtrant als mitjans de comunicació.

Entre els damnificats de les proves falses que es van crear destaca el cas de l’expresident del Barça, Sandro Rosell, que es va passar gairebé dos anys en presó preventiva, acusat d’un presumpte blanqueig de comissions per les retransmissions de partits amistosos de la selecció brasilera de futbol, i que quan es va celebrar el judici van deixar-lo en llibertat, perquè l’acusació no se sostenia per enlloc. És probablement el cas més sagnant de tots i ara el mateix Rosell ha presentat una querella per delictes d’organització criminal, falsedat documental, acusació i denúncia falsa, malversació i detenció il·legal, que un jutjat d’instrucció de Madrid ha acceptat investigar.

És la segona vegada que un jutjat accepta obrir una investigació per un cas relacionat amb el que es coneix com l’Operació Catalunya. La primera va ser contra l’excap de la brigada política, Eugenio Pino, per intentar adulterar proves en la investigació de la família Pujol, i que va ser condemnat a un any de presó per revelació de secrets oficials.

Però aquests no van ser els únics casos de fabricació de proves falses. A l’exalcalde de Barcelona i novament candidat a l’alcaldia, Xavier Trias, van atribuir-li tenir un compte il·legal de 12 milions d’euros a Suïssa. Un fet que es va demostrar totalment fals, perquè els maldestres acusadors van filtrar un número de compte corrent que va permetre aclarir que tot era un bluf. El més curiós és que Trias es va querellar contra els periodistes del diari El Mundo que van publicar la notícia, Eduardo Inda, Esteban Urreizteta i Fernando Lázaro, acusant-los d’un delicte de calúmnies, però el titular del jutjat penal número 20 de Madrid va considerar que «la notícia que es va difondre era d’interès públic, no es tractava d’un simple rumor o insinuació, sinó que provenia d’una font seriosa i fiable». I el ministre de l’Interior de l’època, Jorge Fernández Díaz, va dir que no se sentia obligat a disculpar-se per la filtració, perquè la investigació formava part de l’activitat normal de la Policia.

També hi ha el cas de l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, que ha presentat una querella contra José Manuel Villarejo; l’exministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz; l’ex número 2 al ministeri de l’Interior, Francisco Martínez; i l’ex secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, per haver-lo espiat quan era un alt executiu de Caixabank.

Fins ara semblava que les instàncies judicials sentissin ploure cada vegada que se’ls plantejava una denúncia sobre la creació de proves falses per combatre els independentistes, però ara els jutjats ordinaris comencen obrir-se a investigar aquests casos. Una altra cosa serà el que passarà quan les possibles sentències siguin recorregudes a instàncies superiors perquè, com s’ha vist durant tot el procés, el principi de Dura lex sed lex s’ha aplicat als que van saltar-se l’ordenament constitucional amb la convocatòria d’un referèndum, però no ha passat el mateix amb els del «a por ellos y todo por la patria».

Compartir l'article

stats