Senyora virtuosa que atén a senyors discrets

El pitjor que pot passar als dolents és que no siguin espavilats. Quantes vegades heu llegit la notícia que es deté un conductor que duia el cotxe carregat de droga o d’objectes robats després de ser aturat per la policia per excés de velocitat, per saltar-se un stop o per provocar un accident. Els dos dits de front et diuen que si en el maleter portes el cadàver del teu soci o de la teva parella fet xixines procura no saltar-te ni una coma del codi de circulació i que al teu automòbil no li caiguin els parafangs. Aquests dies es parla de l’Operació Catalunya, un complot format per unes togues que no saben el que és una bugaderia, per polítics que desconeixien la virtut de la no acció, per policies que buscaven un ascens, uns periodistes convençuts que la veracitat és només un punt de vista entre molts possibles, i com a tutors de l’operació un personatge de tebeo que traficava amb informació confidencial, un ministre de missa diària i acompanyat sempre pel seu àngel de la guarda i un President del Govern que passava per allà fent marxa atlètica. Com podia funcionar l’operació amb tanta vanitat, amb tant de whisky de malta, amb tanta aigua beneïda i amb tanta pàtria amb sabor de truita de patates sense ceba! Com es pot ser tan soca de publicar en un diari un compte del senyor Trias que resulta que és fals amb la qual cosa li dones amb safata la seva defensa. Ja som prou grandets per saber que la democràcia és una senyora virtuosa que atén a senyors discrets. Els drets humans, la presumpció d’innocència l’habeas corpus, les garanties dels dolents, etc., són virtuts democràtiques, però no permeten eradicar els enemics de la pàtria, enemics del règim del 78 i per descomptat del 39. Ves quina mania d’encarregar unes operacions, que per més secretes que siguin s’han d’efectuar amb guants de seda, als últims de la classe, gent que no saben que estan escrivint la lletra petita de la història. Mireu què passà amb els Gal. En comptes d’encarregar la missió a gent amb una intel·ligència aguda com la fulla d’un bisturí per fer una operació quirúrgica, es va confiar a quatre cowboys.

L’Operació Catalunya, que ha trepitjat l’ull de poll de persones amb un pes específic en la societat catalana, tot i ser una operació secreta maquinada per agents secrets en el clavegueram de l’Estat, ha estat projectada en tots els cinemes del país. Si voleu ser un bon conspirador, que les vostres conspiracions contra secessionistes, comunistes, animalistes o vegans, carnívors, etc., siguin per a l’opinió pública i per a la història el veritable relat dels fets, no heu de cometre els errors de la banda de requetès. Us espera una feina anònima, ingrata, desagraïda, una feina que no us permetrà confiar en ningú, ni amb la parella ni amants, tampoc amb els vostres col·legues –si van mal dades qui diu que no pactin amb la fiscalia!– i per descomptat amb la classe política que us deixarà quan els convingui amb el cul enlaire. Deixeu l’ego que us demana protagonisme i el mòbil en un calaix de casa. Les xarxes socials han arruïnat més d’una operació encoberta. Crear un grup de whatsapp «operaciócatalunya», n’hi hauria per llogar-hi cadires. Penseu que més important que la motivació és l’eficàcia. Les ideologies i els sentiments són per a la gent que ignora que una missió clandestina és una partida d’escacs. No odieu l’enemic de la pàtria, no ha de ser res personal, només feina. Si seguiu aquests consells, potser un dia, asseguts en un balancí, coberts amb una manta, i un vas de vi calent a la mà, us direu que el món mai ho ha de saber.

Subscriu-te per seguir llegint