Opinió

8-M, i encara molt per fer

Ni masclisme ni feminisme, igualtat». Quants cop hauré escoltat aquesta frase? Doncs no miri, senyor (perquè la majoria de vegades ve d’un senyor), feminisme sí, perquè és l’únic que defensa la igualtat real entre homes i dones. I, malauradament, hem passat un altre 8 de març en què les dones hem tornat a fer sentir la nostra veu, però per molt que els mitjans es tenyeixin de lila i les dones tinguin un aparador molt més gran que la resta de l’any, avui ens llevarem i els problemes continuaran allà. 

 És horrorós pensar que el 8-M ha coincidit amb la violació grupal d’una nena d’onze anys a Badalona. Onze anys! I perpetrada per menors d’edat. Ja no és només que uns senyors es vegin amenaçats per l’avanç del feminisme, sinó que algunes generacions més joves també veuen qüestionada la seva suposada masculinitat. És preocupant la macroenquesta d’Ipsos, que indica que més de la meitat dels espanyols creu que, en el context actual, es posterga els homes per davant de les dones, quan totes les dades (de salari, d’ocupació, de precarietat, de cures...) apunten al contrari. Per tant, queda molta feina per fer. Ja no només a nivell efectiu (lleis, regulació, conciliació...), sinó simplement pedagògic. Quan, a aquestes alçades, hi ha coses que s’haurien de donar per assumides. 

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES