Aquests dies el feminisme està a punt d’aconseguir l’hegemonia, en sentit gramscià, en molts camps de la nostra vida individual i social. El que per a qualsevol persona és una extraordinària notícia, per a una part considerable d’homes no ho és. És una cosa que a mi m’ha agafat desprevingut. Per què hi ha tants homes idiotes que senten pànic quan les dones prenen el poder que els pertoca? Francament no ho entenc. Unes relacions sanes s’han de fonamentar sempre sobre una base d’igualtat. Si hi ha desigualtat les relacions no poden ser saludables. El mateix passa amb les classes. Com es vol muntar una societat feliç si actualment vuit homes posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones (la meitat de la humanitat)? És impossible. Hi haurà molta gent morint de gana i molts conflictes violents. El mateix passa amb el masclisme, si els homes dominen les dones hi haurà cada dia violacions i assassinats de dones que fan esgarrifar a qualsevol persona decent sigui home o dona i només li semblarà normal a persones totalment indecents.
Però no em trec del cap la reacció d’una part molt important d’homes que se senten atrets per la misogínia de les polítiques de l’extrema dreta del PP i de Vox. També és una cosa que pensava que mai veuria. Com pot ser que s’atreveixin a dir tantes barbaritats i a tants homes els agradi? I a algunes dones també. Ho trobo del tot incomprensible. Els homes deixen d’estudiar i deixen de llegir i, és clar, deixen de ser interessants per a una proporció molt gran de dones que, en canvi, estudien molt més i llegeixen molt més. Només cal anar a una presentació d’un llibre per adonar-se de la proporció bestial de dones en aquest tipus d’actes culturals. Estem assistint a un fenomen no previst i és que el nivell cultural de les dones és molt més alt que el dels homes. I una part d’homes cretins reaccionen amb violència. En el fons segurament ens estan dient que se senten poca cosa i que no poden tenir una relació entre iguals amb una dona. És a dir tenen complex d’inferioritat i per això necessiten el poder, per dominar-les per la força.
Ara es parla de la nova masculinitat, potser el que estem buscant és que els homes se sentin atrets per dones empoderades, és a dir homes normals que vulguin relacionar-se amb dones normals, és a dir dones lliures. Només des de la igualtat podem aconseguir unes relacions harmòniques que siguin capaces de fer feliç a la gent, homes i dones alhora. No crec que sigui tan difícil d’entendre. Mentre molts homes vegin a les dones com un ésser a dominar no anem bé. Era dels que creia que mica en mica, pel canvi generacional, arribaríem a la igualtat i francament no esperava una reacció masclista davant de les conquestes del feminisme. En alguna cosa estem fallant en les famílies, en les escoles, en els mitjans de comunicació i en la política. I en el fons del fons no sé què és.
