Opinió

Linxament a una infermera

Una gironina amb covid persistent des de fa tres anys explicava dilluns en aquest diari que el mes de setembre passat va demanar hora per ser atesa a la unitat especialitzada de l’hospital de Can Ruti i li han donat pel proper mes de juny. Nou mesos d’espera per a una persona que no sap com es despertarà cada matí. El conseller de Salut, Manel Balcells, no té temps per ocupar-se d’aquestes coses, però sí per anunciar que obrirà un expedient a una noia per queixar-se a través de les xarxes socials per l’exigència del nivell de C1 de català per opositar a infermera.

També l’inefable president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha encabit en el seu compte de twitter nombroses piulades intimidatòries contra la noia del vídeo i a la qual ell mateix ha acusat de frívola, maleducada, d’insultar i de viure de l’odi. Ell, Jaume Padrós, al qual no se li coneix cap crítica pel deteriorament que ha patit el sistema sanitari català en els últims dotze anys a causa de les brutals retallades que va aplicar el seu company de partit Artur Mas. Un dels objectius de Jordi Pujol, assumit per tot l’independentisme, era controlar tots els sectors de la societat civil catalana (universitats, col·legis professionals, mitjans de comunicació, el Barça, entitats culturals, l’Església, etcètera). Jaume Padrós n’és el prototip. Convergent de primera hora, ja des de les joventuts del partit, va ser diputat al Parlament durant un parell de legislatures abans de convertir-se en president del Col·legi de Metges, on sempre ha anteposat la seva ideologia a la defensa de la sanitat pública. I la seva dona, Elvira Parés, fa quatre dècades que ocupa càrrecs públics per designació convergent, l’últim dels quals com a cap de gabinet de la presumpta corrupta Laura Borràs al Parlament català sense cap funció des de fa més de mig any.

En aquest festival de linxaments, no hi podia faltar Carles Puigdemont demanant al Govern català que prengui mesures contra la noia del vídeo. Quina valentia, ell que va fugir amagat en el maleter d’un cotxe! Que tot un expresident de la Generalitat escrigui «espero que Salut actuï immediatament» sobre una noia indefensa, una treballadora que tem perdre la feina, és l’epíleg de la degradació política d’un país en el qual només tenen cabuda aquells que comparteixen el pensament únic imposat pel nacionalisme més radical. O com Lluís Llach, al qual molts vam tenir com a referent en la nostra adolescència, cridant «fotem-la fora». No és que Llach hagi aparcat els principis «uns mesos», com va manifestar l’agost de 2015 en una entrevista al Diari de Girona, és que, senzillament ha tornat, per quedar-s’hi, als seus orígens franquistes. «Fotem-la fora», ha dit. Hi ha expressió més feixista que aquesta?

Un expresident de la Generalitat (Carles Puigdemont), el conseller de Salut (Manel Balcells), un excantant de referència i exdiputat (Lluís Llach), el president del Col·legi de Metges (Jaume Padrós), el líder matinal de la ràdio a Catalunya (Jordi Basté, molt valent per dedicar un editorial de cinc minuts a una noia anònima i tan xaiet sempre amb els seus amics que ostenten el poder polític català), i Joan Lluís Bozzo (el fanàtic director teatral li ha dedicat en un tuit 22 insults a la noia del vídeo), entre molts altres, han sortit en tromba a linxar una infermera que ha gravat un vídeo. O sigui, representants de tots els sectors socials de l’independentisme: el polític, el governamental, la societat civil, la cultura i els mitjans de comunicació assetjant en públic una noia. De debò, ho troben normal? Després se sorprenen perquè la mainada fa bullying a l’escola.

A TV3, la televisió pública, es pot dir «puta Espanya», amb l’aval del Consell de l’Audiovisual, però pobre de qui se li acudeixi dir en un vídeo «el puto nivell C1 de català». Lapidació pública. La llibertat d’expressió és patrimoni exclusiu d’ells. I la desobediència també. Ells, que han demanat indults, que han pressionat per tenir el Codi Penal a la carta després d’haver infringit la llei, linxen i exigeixen l’expulsió d’una noia que veu perillar el seu lloc de treball i ho expressa en públic. Una contradicció permanent. En fi, paciència, molta paciència.

Subscriu-te per seguir llegint