Opinió

Llops fascinants i conills simpàtics

En una escena de Terra baixa el pastor Manelic explica a la Marta com va matar amb les seves mans el llop que li delmava les ovelles. Quan Guimerà va escriure l’obra, a finals del segle XIX, es considerava just i necessari matar els llops que vivien als boscos i muntanyes de Catalunya, ja que causaven estralls en els ramats i fins i tot es deia que mataven persones. Avui, al cap de més d’un segle, la normalitat és la contrària: qui proposi eliminar els llops que es tornen a moure pel país serà considerat una mena de criminal.

Fa uns anys, quan es va reintroduir una ossa al Pirineu, algú va dir en una trobada muntanyenca de periodistes: «quan la matin...» i els assistents sensibles se li van tirar al damunt, però era un fet que els ramaders de les comarques afectades no estaven gens contents. Calmar la seva fúria costa diners públics en indemnitzacions pels caps de bestiar que maten els plantígrads per l’instint d’alimentar-se.

Llops i ossos són depredadors que provoquen alhora por i fascinació, però el problema que avui afronten pagesos i ramaders és la proliferació descontrolada d’uns altres animals convertits en plaga. Poca broma: Catalunya pateix sengles epidèmies de senglars, cabirols, cérvols i conills. El cas dels senglars és conegut, i dels altres n’hem tingut notícia fa més poc. L’administració competent fa gala d’incompetència i els qui proven de viure de la terra n’estan més que tips. Ja només faltava que la primera conseqüència d’una protesta a Lleida sigui una denuncia per llançar conills vius contra la delegació d’Agricultura.

Catalunya és una nació del primer món, industrialitzada, desenvolupada, puntera en investigació, amb una aposta decidida per les noves tecnologies, i tanmateix és incapaç de controlar l’expansió dels senglars fins les portes de les ciutats, o d’evitar que els conills arruïnin els sembrats. Potser els que manen ho fan des del cor de la metròpoli i veuen els cérvols, senglars i conills amb ulls de pel·lícula de Disney.

Subscriu-te per seguir llegint