Ens ho va anticipar la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, el Govern de la Generalitat va aprovar un Decret-llei de mesures urgents per a l’eventual sequera i, finalment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) dictà l’entrada a l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica a les unitats d’explotació dels embassaments del Llobregat, del Ter i del Ter-Llobregat. No plou i es tem que tindrem restriccions serioses d’aigua potable aquest proper estiu. De tot això, n’ha donat compte aquesta setmana Diari de Girona, coincidint amb una bustiada feta per l’Ajuntament de Girona anunciant-nos que ha aprovat un nou pla de neteja –l’anterior, sembla, que ha fracassat estrepitosament– en el marc del quan es regaran els carrers amb aigua a pressió un cop per setmana, de març a octubre. Alguna cosa no quadra: el Govern de Catalunya (ERC) situa Girona entre els centenars de poblacions que poden patir i fort de manca d’aigua i el Govern de la ciutat (JxCat i ERC) es disposa a gastar un alt número de metres cúbics d’aigua del Ter per netejar els seus carrers i regar les zones verdes. Vostès ho entenen? Un servidor, no. Mentrestant, els grups municipals a l’oposició no diuen res. Ni piu. Valga’m Déu! Dos callen i l’altre està distret en no sé què de la dona. Tenim els que vàrem triar: un ajuntament matusser, destraler i barroer que més aviat que tard ens demanarà coercitivament que deixem de regar les nostres plantes i ens imposarà que deixem de beure aigua de l’aixeta en segons quines hores. Com dirien els de Vox, amb en Franco això no passà mai!
Per si aquesta disbauxa no fos suficient, els de JxCat reparteixen un pamflet publicitari presentant-nos la seva «obra de govern» en el període 1019-2023. Són dotze anys manant des de l’Alcaldia (Carles Puigdemont, 2011-2016, Albert Ballesta, 2016 i Marta Madrenas, 2016-2023), però no sempre sota les sigles de JxCat, doncs foren CiU els tres, cosa que no diuen. S’avergonyeixen? És possible. Ho volen amagar? Probablement. En qualsevol cas, els carnavals ja han passat i els de JxCat falten a la veritat i persisteixen en el vici d’ésser uns enganya babaus. Per ser precisos, bona part d’aquest mandat han governat amb ERC, i no és de ben nascut apropiar-se d’una feina compartida. Ara bé, el republicans fan el que han vingut fent: no aparèixer ni per a protestar atès que el seu objectiu és substituir-los al front del Govern de Girona. Estan silents i hieràtics, com l’esfinx de Giza.
En aquest pamflet s’hi llegeix que JxCat «ha municipalitzat l’aigua» (s’entén, potable) que arriba a los nostres aixetes. Aquesta afirmació ens l’haurien d’explicar donat que l’alcaldessa Madrenas fou cridada a declarar en qualitat de testimoni davant el Jutjat número 2 de Girona a petició de la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada i interrogada pel fiscal José Grinda González en relació al «cas Agissa», empresa privada-pública que tenia la irregular concessió de l’aigua heretada de Girona, SA, vinguda des dels embassaments de Sau i Susqueda a Girona, Salt i Sarrià. Seria bo i és necessari que JxCat i, en el seu nom, l’alcaldessa Madrenas, ens expliqués públicament l’irregular i altament sospitós recorregut que comença pel Decret de 14 de novembre de 1958 del Ministeri d’Obres Públiques –en temps d’en Franco, sí– quan es concedia «amb caràcter preferent» un metre cúbic per segon per a l’abastiment de la ciutat de Girona, més les poblacions de la conca del Ter, així com per a la Costa Brava, incrementat amb un altre cabal «mínim circulant» de tres metres cúbics per segon per a Girona, aleshores amb Salt i Sarrià de Ter inclosos, i la zona de regadius del Ter, i que acaba el dia en què, amb retard per una banda i amb presses electorals per l’altre, es vol regularitzar i tapar un nyap il·legal i ves a saber si amb suficientment elements per acabar en judici penal: d’una concessió d’aigua feta a favor de l’Ajuntament de Girona que passa a ser gestionada per empresa privada, més tard per empresa privada-pública, per acabar en el lloc que havia preceptuat l’esmentat decret, però ara instrumentant una empresa pública, anomenada CATSA. Un recorregut on s’hi troben els alcaldes Josep Bonet, Ignasi de Ribot, Joaquim Nadal i Carles Puigdemont així com les alcaldesses Anna Pagans i Marta Madrenas.
Més l’hi val a l’actual alcaldessa i al seu govern de coalició (JxCat–ERC) que s’expliquin ara, abans de que la jutgessa cridi a declarar un dia d’aquests a tres o quatre persones en el cas judicialment obert a sol·licitud del fiscal Grinda. No he pogut saber si procedeixen de l’Ajuntament de Girona, del Consorci de la Costa Brava o de l’ACA, els tres amb presència en el tortuós trajecte descrit, però sí se’m diu que alguna pot passar a imputada després de ser convocada com a testimoni. Aleshores, obligació moral meva és afirmar taxativament que la «municipalització» de l’aigua de la nostra ciutat venia donada per mitjà aquells decret de 1958, però que, tot i la prohibició expressa de no poder-se alienar, cedir-se o arrendar l’aigua concedida, això es va saltar d’antuvi i així ha estat fins fa dos dies, produint-se beneficis privats. Madrenas ho sap prou bé, però calla. No ens ho diu i pretén apuntar-se el mèrit de que l’aigua potable de Girona és administrada per un gestor públic en comptes d’aixecar catifes podrides, entre les quals la de JxCat. Que no pateixi; ho farà la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. Ja veurem com queda ella... i alguns més.
