Odiar el català

Segurament heu vist un vídeo que s’ha viralitzat en el qual una infermera carrega contra el fet que per a obtenir una plaça en un hospital de Catalunya calgui anar a les oposicions amb en nivell C1 de català. Les imatges ens han indignat i entristit.

Indignat perquè és impresentable que una persona amb una feina com la d’infermera, que té un tracte directe amb tanta gent, no accepti que ha de ser competent en l’idioma que es parla en el lloc on se li dona feina. Aquesta noia no tindria cap inconvenient en acceptar que és el mínim que es pot demanar a una treballadora a qualsevol indret del planeta. Segurament, si li preguntem per la causa d’aquesta rancúnia amb el «puto C1 del catalán» ens respondria amb aquella frase de manual «porque esto es España», amb la qual cosa voldria dir que identifica la llengua amb la nació i l’estat. D’alguna manera ve a dir que perquè els catalans li poguéssim exigir aquests elementals coneixements, caldria que Catalunya fos un estat independent. Llavors, segur que ho entendria

Però, a més d’indignant és molt trist, perquè per a una persona amb un nivell d’estudis com ella, superar el nivell C1 és una cosa molt simple i només requereix una mica de voluntat. De fet, aprendre un idioma és sempre qüestió de posar-hi unes miques de ganes. Més encara quan el català i el castellà són dues llengües germanes amb un vocabulari pràcticament idèntic com va fer notar en Jordi Basté en un memorable davantal dels seus.

De fet, l’exigència del nivell C1 per a qualsevol funcionari o treballador públic que exerceixi a Catalunya fa dècades que és preceptiu.

També dic que és trist perquè aquesta infermera no entén que, de la mateixa manera que els seus pares li van transmetre la seva llengua materna, a Catalunya milions de pares transmeten als seus fills el català i que ni a ella ni a ningú se’ls priva de la seva llengua materna. No hauria de ser notícia per a ningú que per a treballar a Catalunya calgués un cert grau de competència en català. De no tenir-lo, fent un joc de paraules, podríem dir que és una incompetent per a exercir.

I ara, aquesta noia que ha dit que està espantada i que té por de les represàlies segur que, a més de la indignació haurà rebut també felicitacions i adhesions a la seva manera de pensar. El perill real que corre li pot venir per aquí, perquè és tan agradable que t’estimin i t’afalaguin. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint