Prou!

Diuen que tot el que ens passa a la vida té un perquè o un sentit, però jo penso que és mentida, si no està consentit.

Res resta a les nostres mans, quan els poderosos solucionen els conflictes a la brava, a veure qui la té més llarga, i els més espavilats sota una toga resten camuflats.

Quanta punyeta s’inclou, en aquest pastís a on tothom hi posa cullerada, mai ho sabrem prou. Tot i que tampoc practiquen massa el dissimular, quan es tracta de manipular.

M’entristeix profundament, el tracte miserable que ens estan donant políticament parlant.

Que en tot cas calen més raons per posar-se d’acord i unir les forces un altre cop? La darrera vegada ja es perd en el record, i en tenim la pipa més plena, que quan ens vacil·lava en Llarena.

Prou de cortines de fum per intentar distreure’ns, i de flexibilitat preelectoral per voler-nos conquistar, doncs costarà Déu i ajuda, que tornem a confiar.

Tant de bo quedin enrere les ombres, i es recuperi la llum abans no sigui tard, o no hi haurà oportunitat, d’aconseguir la llibertat.