Tinta de calamar i incitació a l’odi

Arran de la presentació del projecte PLEMCAT de la Generalitat per realitzar un parc eòlic marí experimental al Golf de Roses i de l’aprovació del POEM (Pla d’Ordenació dels Espais Marítims) pel Govern espanyol, s’han desfermat més si cap, els demagògics argumentaris dels detractors de l’energia eòlica marina.

Fins a quin punt està arribant la mentida sistemàtica i l’alarmisme més groller, que s’està creuant per alguns, una línia vermella molt enverinada, que es podria qualificar d’incitació a l’odi (i per tant denunciable), que no només pretén desqualificar evidències científiques sobre com mitigar el canvi climàtic, si no el més greu, dividir i polaritzar a la població encara més, no en bons i dolents, com fins ara, si no en defensors de la terra (o del mar, en aquest cas), i especuladors, mafiosos, quasi delinqüents, els qui «es volen carregar el paisatge i destruir la biodiversitat marina», quan qui està destruint aquests és un accelerat canvi climàtic i escalfament del mar, producte de la constant emissió de CO2, aquí i ara, del que passen totalment de puntetes aquests grups i científics. Com també passen del turisme que torna a arribar en massa, com si no tingués impacte ambiental a tota la riba mediterrània.

Passa el temps i segueixo sense veure cap manifestació, campanya, pancarta, manifest, etc, amb el mateix nivell de convicció, recursos i publicitat impulsada per aquests grups per fer front a l’emergència climàtica, amb més mesures, plans d’emergència i actuacions per disminuir emissions, amb més inspecció ambiental, fiscalitat ambiental, clàusules ambientals en la contractació pública, estalvi d’aigua i energia, més transport públic ja, més ferrocarril de rodalies ja, menys Amazon, etc.

És digne d’estudi la contradicció (ben silenciada pel soroll que provoquen) en com gesticulen, denuncien i es mouen contra les energies renovables i en canvi el silenci que traspuen amb respecte els combustibles fòssils, la mortalitat prematura per contaminació aquí i ara (no a la Xina), la destrucció de collites, la gravetat de les sequeres (trucant a la porta), etc. De fet, periodistes europeus i de Madrid, es sorprenen del contrast entre el nivell de les mobilitzacions contra les renovables i el silenci amb la fòssil, l’emergència climàtica o la sequera (no fent cap tipus de pressió a la Generalitat per que prengui mesures més serioses, dràstiques i contundents)

El calamar tira tinta per confondre i desorientar quan se sent en perill. Doncs pel que sembla, els detractors veuen perillar el seu estatus de privilegiats i no volen tenir infraestructura energètica. Missatge: que sigui Tarragona, on ja hi ha les tèrmiques, nuclears i el gruix de l’eòlica i que vingui amb MAT d’Aragó l’energia renovable. I això que Tarragona és terra endins, aquí el greuge és que ni a alta mar, són capaços d’admetre que alguna aportació ha de fer la demarcació de Girona i l’Empordà a la solidaritat ambiental i interterritorial i per tant a la societat catalana. Més enllà de que es puguin treure compensacions pel territori que segur n’hi hauran, apart de rebuts de la llum bonificats i d’augmentar la sobirania energètica i no dependre del fòssil com ara en un 99% (segons uns, o en un 98% segons altres). Això sempre trobareu que ho silencien. No els interessa que parlem de la dependència energètica, ni dels preus de l’energia. Hem de suposar que tenen bons sous i/o pensions, i ho poden assumir. I creixent la quota de cotxes elèctrics, que requereixen cada vegada més punts de càrrega i per tant més electricitat, d’on ha de sortir aquesta, del fòssil cada vegada més cara o de la nuclear, que en teoria té els anys comptats, si les renovables tiren endavant?.

I la seva preocupació pel turisme, que segons ells fugirà al veure molins? Enlloc d’Europa passa això, és una fal·làcia, si un cas el turisme deixarà de venir aviat amb nits roents de 30º (no ja tòrrides o tropicals), i calor continuada de 45º.

I el suposat impacte visual? Amb la tropicalització en curs en la que estem, les calimes, calitges i boires ja són pa de cada dia i els dies amb horitzó blau nítid aviat seran l’excepció (no ho saben els científics que assessoren aquests grups o es que callen, per que tampoc interessa que es parli d’això?)

I els impactes a la pesca? Hipòcrites! No han mogut un dit en dècades per protegir el sector pesquer, la pesca i els pescadors, abandonats a la seva sort, i ara es preocupen quan la sobrepesca, l’escalfament, els abocaments petroliers, els creuers i la invasió d’espècies està delmant irreversiblement aquest recurs?

No perdem de vista els tres eixos on la Generalitat s’hauria de mullar d’una vegada i no ho fa, donant munició als detractors: solidaritat ambiental (reduir emissions), solidaritat territorial (aportar quota part de parcs, on no n’hi ha ni un) i solidaritat social (per qui més pateix el preu de l’energia).

El que es pretén amb mentides i mitges veritats, i fotomuntatges falsos sobre la ubicació del parc eòlic, dins de la Badia de Roses, a 1-2 Km., i no a 14-25Km. fora de la Badia, com se sap, és intentar embrutar el debat i els que defensem totes les energies renovables, de tot tipus, ben regulades, amb bona evacuació de l’energia i sempre tenint present la relació cost/benefici pel conjunt de la societat catalana. En fi, aquests grups mai els trobarem a les trinxeres de la lluita contra el canvi climàtic, ni en accions per la mitigació, ni menys en les d’adaptació. No és el seu problema.

Subscriu-te per seguir llegint