Opinió

Tamames busca a Déu

Ramón Tamames (1933) ha acceptat ser candidat de Vox en la moció de censura contra el president Pedro Sánchez. Diaris i revistes en format paper i digital s’han fet ressò de l’aventura del polític, economista, catedràtic emèrit d’Estructura Econòmica, assagista, historiador i pensador. També en tertúlies de ràdio i televisió, s’ha glossat la seva trajectòria des del Partit Comunista d’Espanya (PCE) fins a l’acostament a la ultradreta hereva del franquisme.

Per entendre el transfuguisme polític del personatge, avui insigne membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, cal tenir en compte les seves declaracions per redimir-se dels pecats de joventut. No es cansa d’afirmar que mai va ser comunista, sinó del PCE, «un partit que lluitava per la democràcia i la reconciliació nacional». És a dir, passava per allà.

En paraules de Manel Castells, amic seu temps enrere, Tamames «no va trair mai, perquè no es va trair mai a si mateix: El partit de Tamames era Tamames (...). Però quan les seves ambicions es van veure frustrades (...) en l’intent de controlar el partit (...) , va crear un partidet i després se’n va anar a Esquerra Unida, on no va tenir lideratge, per això es va canviar al CDS».

En un altre ordre de coses, Tamames ha admès que havia rebut una educació cristiana i que sempre ha tingut un cert sentit religiós. No és estrany, doncs, que a Buscando a Dios en el universo (2018), digui que el llibre «és un intent de buscar, a través de l’anàlisi de diversos fets científics, la possibilitat d’una Intel·ligència Superior (IS) sense la necessitat d’endinsar-se per les sendes de la revelació o del misticisme». No se’n surt pas!

Quan se li pregunta insistentment si ha trobat Déu, contesta que no ho sap, però sí que l’intueix. A aquest profeta li aflora una vena mística per més que apel·li a la cosmologia en busca de resposta a les grans preguntes que es fan els humans: d’on venim? què som? cap a on anem?

Tot plegat dibuixa el perfil d’un antic dirigent polític que ha substituït l’internacionalisme proletari pel culte a la nació, la lluita de classes per l’harmonia social i el materialisme dialèctic per un espiritualisme lligat als valors cristians, elements que entronquen amb l’ideari de Vox.

Ara bé, el PSOE faria bé de no fiar-se d’un candidat que aspira a ser un messiànic salvador del poble i busca el reconeixement del seu lideratge. Així, ha expressat que: «España tiene muchos problemas empezando por su agricultura, su industria y su población trabajadora. Yo voy a presentar un cuadro global de la situación».

És a dir, parlarà dels sempiterns «mals de la pàtria»? Proposarà el retorn a l’Espanya rància, «una, grande y libre» i «por el imperio hacia Dios»? Auxili!

Subscriu-te per seguir llegint