Galatea, Tramuntana o la destrucció de l’Empordà

La setmana passada es van instal·lar els dos anemòmetres de 125 metres d’alçada a la zona de Canadal, al terme municipal de la Jonquera, al cor de l’Albera. Per si algú tenia algun dubte de l’impacte paisatgístic i la contaminació lumínica que suposaria el parc eòlic Galatea, les imponents columnes de llum vermella que ara decoren el cel empordanès ens els esvaeixen. Unes columnes perceptibles des de qualsevol punt de la comarca ens recorden que el paisatge empordanès té les hores comptades si no ho evitem.

L’impacte emocional d’aquests llums ha estat important entre els altempordanesos, per què molts per fi es fan una idea del que ens espera si no fem res. No només l’Albera quedarà destrossada sinó que el Cap de Creus deixarà de ser el que era i el turisme, vulguem o no, buscarà nous destins.

I és que l’Empordà, a part de la seva biodiversitat és sobretot paisatge. Un paisatge fràgil marcat per una plana agrícola, els Pirineu i la Mediterrània. I el principal handicap per a la instal·lació d’aquests polígons industrials renovables és que al ser una plana, l’impacte visual és evident des de qualsevol punt.

Més enllà d’aquests arguments, hi ha dues coses que no s’entenen i que evidencien que no només les coses es podrien fer millor, sinó que hi ha una certa maldat en els qui aproven aquests projectes.

En primer lloc, no s’entén que els dos grans projectes que hi ha actualment: el Galatea i la seva extensió, en més macroprojecte de la mateixa Endesa i el parc Tramuntana al Cap de Creus, estiguin situats a l’entorn de dos espais naturals protegits, que a més són dos dels principals corredors migratoris d’aus i cetacis de Catalunya. No hi ha altres llocs on instal·lar aquest tipus d’indústries que a les zones més sensibles en biodiversitats? Fins i tot a la mateixa comarca. No podrien anar als espais més degradats o industrials? En un moment on l’estratègia per la biodiversitat europea i de la ONU obliga a ampliar els espais marins i terrestres protegits fins arribar al 30% d’espai terrestre i marítim protegit, no són aquests espais els que de manera natural caldria ampliar la protecció? Però és que a més, el decret d’acceleració d’implantació de renovables de la UE, exclou els espais protegits i les zones de migració d’aus i cetacis. Justament on es volen instal·lar aquests polígons industrials. Al límits dels espais natura 2000 i en zones prioritàries de migració. Reitero, no hi ha llocs millors?

L’altra contradicció, és que si els espais ja són de per sí sensibles per estar en zones amb una gran biodiversitat, no se’ls acut res més que presentar projectes que doblen l’alçada dels aerogeneradors normals. Dels 80-100 metres d’alçada dels aerogeneradors actuals a 200-250 metres d’alçada. El doble d’alt que els generadors instal·lats a la península. Si ja és una barbaritat industrialitzar la natura únicament pel benefici econòmic (per què sinó es busquen zones amb un preu del metre quadrat baix i no polígons industrials), encara ho és més, si es pretenen fer amb els aerogeneradors més alts del mercat, en una ubicació a l’entorn d’una zona protegida, corredor migratori i en una comarca plana. Si aquí no hi ha sadisme ja em direu on n’hi ha. I és que el govern ha aprovat l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta barbaritat i és el principal promotor del parc marí.

És molt evident que hi ha un cert «a por ellos» respecte a la instal·lació d’aquestes indústries a l’Empordà. Com si fos un greuge que aquí no n’hi hagin. Quan el que és irracionals és que no hi hagi projectes allà on hi ha el consum d’energia. I l’única motiu és econòmic. Com sempre.

L’Empordà és l’única comarca receptora d’aquest tipus d’indústria que és contrària a la seva instal·lació des de l’inici, i no només ho continuarà essent sinó que el rebuig creixerà cada dia que passi, per què no té sentit que una comarca sensible, amb tres parcs naturals i que viu del turisme es destrossi sense miraments i renunciï a tot el que és, per garantir el consum de Barcelona, Girona o Terrassa. I a més, afectant a dos dels seus espais naturals protegits.

Ho vam veure dimarts passat amb la concentració en contra del parc Galatea que es va realitzar a Figueres en motiu d’una xerrada d’Endesa a inversors. El malestar, és evident.

I ara que venen eleccions, que lluny que queden aquelles propostes dels partits polítics de prioritzar la instal·lació d’aquest tipus d’indústria en espais antropitzats, en els corredors d’infraestructures o bé, el fet que el desenvolupament fos d’acord amb el territori i evitant les multinacionals. De moment, macroprojectes, en espais naturals, en contra del territori i engegades per multinacionals. Res a veure amb els programes. Encara som a temps de fer les coses bé. Sinó, ens passarà com amb la Costa Brava, que un cop destrossada veiem el que hem arribat a perdre amb tanta construcció.

Subscriu-te per seguir llegint