Opinió

Llei mordassa per estona

El PP va imposar l’anomenada llei mordassa per atemorir la gent que protestava al carrer contra les seves polítiques. Se suposava que la majoria que va aprovar la moció de censura, va investir Pedro Sánchez i li ha anat aprovant els pressupostos, la derogaria o, al menys, la modificaria substancialment, però això no passarà perquè ERC i Bildu han decidit no votar els canvis proposats pel Govern central perquè els consideren insuficients. I la conseqüència pràctica de la decisió és que la llei continuarà vigent per la resta de la legislatura. No sé si aplaudir irònicament o fer la mena de gest que talla les discussions engegant la contrapart a fer punyetes. Com que he de d’escriure dues-centes paraules més, no puc triar la segona opció, així que diré: Bravo, senyors.

A l’hora de la veritat als socialistes mig els han tremolat les cames davant el malestar dels cossos policials pel que consideraven una pèrdua de la seva autoritat al carrer, i mig els ha sortit de dins l’ànima de partit estructural del sistema, que sempre posa per davant la preservació dels instruments que permeten a l’Estat l’exercici característic del monopoli de la força legítima. Una actitud que probablement mantindrien els partits independentistes avui oposats a la llei mordassa si es trobessin en la situació de governar una república catalana independent.

Però Podemos no forma part de la medul·la del sistema, i tanmateix ha acceptat la reforma descafeïnada de la llei tal com va anar ahir a la votació. Per tant, hi ha alguna cosa més en el dibuix de l’escenari. Alguna cosa relacionada amb el moment preelectoral i amb els estires i arronses de la relació entre els governs català i espanyol. Ens estem acostumant a veure com ERC dosifica la radicalitat tàctica en funció de la meteorologia política. En tot cas, el resultat de la combinatòria és que la llei de Rajoy continuarà vigent en tots els seus articles i apartats. La més cordial enhorabona a Vox, PP i Ciutadans, que han guanyat la partida sense baixar de l’autobús.

Subscriu-te per seguir llegint