Comportaments

De vegades un es fa creus de les coses que poden arribar a fer els homes quan se’ls posa en determinades situacions. Un dia vaig escriure aforismes sobre coses que no entenia i un d’ells deia «un militar pensa que mai mataria ningú mentre crida disparin a un pilot d’afusellament». Alguns pensaran que és exagerat però aquests cap d’any vam llegir que l’exèrcit ucraïnès va detectar un grup de l’exèrcit rus, sembla que de joves reclutes, hi havia un núvol de trucades de mòbil en un lloc determinat (sembla que per felicitar el cap d’any) i hi va tirar uns míssils que en van matar una bona part. El militar que va donar l’ordre, realment era un criminal decidit a matar un grup de joves encara que fossin russos?

Recorden el principi de Peter «en tota jerarquia tot empleat tendeix a ascendir fins el seu nivell d’incompetència». Alguns diuen que ja ho havia formulat, encara que de diferent manera, Ortega y Gasset quan va afirmar que «tots els servidors públics s’haurien de situar al grau immediatament inferior perquè han sigut ascendits fins a tornar-se incompetents».

També recordo una anècdota. Vaig estar a Cartagena i teníem un caporal escollit d’entre els reclutes de l’anterior promoció a qui anomenaven «cabo-almirall». Era una persona de poc criteri a qui li havien donat comandament i es creia que era algú. Es feia el simpàtic al bar però si algú feia una broma que no li agradava l’arrestava. Se li havia pujat el càrrec al cap, diríem a peu de carrer.

Però no es pensin que això només passa en certa escala social. Ara mateix tenim en Tamames, que fa el mateix a un altre nivell. Ell creu que és el millor i no li reconeixen els seus mèrits i es deixa utilitzar per Vox en la moció de censura. Veurem què ens diu des de la seva altura, suposo que ens descobrirà «la veritat» que nosaltres sols no som capaços de veure. A mi em suggereix que fins ara el lema del temps republicà «vale más roja que rota» referit a Espanya no s’havia superat. Ara Tamames ho ha superat dient val més que governi la ultradreta de Vox a que s’ataqui la unitat espanyola. Realment vergonyós.

A aquests principis se n’hi hauria d’afegir un que podríem formular com «A tot dirigent que juga amb la corrupció el perd la supèrbia, hi ha un moment que creu que és immune a tot i, en aquest moment, comença la seva perdició». Va passar amb Mario Conde, va passar amb Roldán, va passar amb els de la Gürtel i tants altres que potser ni coneixerem. De vegades ve del fet de que es dona un càrrec a algú que pensava que mai en tindria cap i es pensa que té poder i pot fer el que vulgui però també passa a persones amb poder com Mario Conde. És com un moment de bogeria. La democràcia en moments d’aquest tipus, degut al principi bàsic de presumpció d’innocència, sol ser lenta però acaba fent la seva funció. Recordo que quan va començar a sortir el cas de Camps a València relacionat amb la Gürtel, vaig escriure que Camps era un cadàver polític i tot el que es tardés en matar-lo (políticament parlant) seria temps perdut pels valencians.

Ara tenim el cas Mediador, que recorda molt el cas Roldán. Es tracta d’uns senyors que, en un moment donat, van creure que podien fer qualsevol cosa, extorsionar i altres corrupcions i que com que són ells ningú els diria res. Crec que ha fet molt bé el PSOE d’expulsar al diputat del partit després d’obligar-lo a abandonar el seu escó i veurem què fan amb els acompanyants però està bé que un partit accepti que algú l’ha traït i ha traït l’essència de la política i actuï immediatament.

Un cas que té certes semblances és el cas de Laura Borràs que, com Tamames, ha demostrat tenir un ego que no pot controlar. El que anem sabent del seu cas és d’un tronat que tira enrere però allà està ella dient que no ha fet res, excusant-se en els funcionaris, dient que és una víctima de la repressió de l’estat espanyol, etc. El victimisme de sempre acompanyat d’una escenografia de vodevil ranci. Però el més preocupant és que Junts calla. En comptes d’assumir la contractació irregular i dir que no comparteix els mètodes de la Borràs a l’ILC, com ha fet el PSOE en el cas mediador, Junts amaga el cap sota l’ala. Espera que la justícia digui la seva i veurem si serà capaç d’assumir-ne les conseqüències. Com en el cas de Camps també els vull dir que la Laura Borràs, tot i les seves reticències i gesticulacions, és un cadàver polític, i tot el temps que trigui Junts a enterrar-lo en patirà les conseqüències com ja ho està patint el Parlament de Catalunya.

Només per curiositat els comento que en Monegal, a la seva columna a El Periódico deia fa poc que durant una setmana TV3 havia passat pas a pas de dedicar-li una bona quota de temps al seu telenotícies a quasi desentendre’s del tema. És una premonició del que passarà? Per què Junts no assumeix el tema i el resolt? Quan va decidir no assumir que l’havia de substituir com a presidenta del Parlament va marcar una línia de no retorn.

Mentrestant a Espanya s’acaba d’aprovar la llei d’ocupació que comentava en aquest diari el professor Eduardo Rojo el 27 de febrer, una llei del tot necessària per modernitzar el servei d’ocupació a l’actualitat del món del treball. També s’ha arribat a un acord de govern sobre les pensions avalat per Brussel·les. De moment els sindicats li donen suport i la patronal es mostra contrària però queda temps per negociar.

Subscriu-te per seguir llegint