Budells, porno i control parental

Fins aquest dijous encara podia veure’s a Girona Terrifier 2, una pel·lícula de sang i fetge que fa uns mesos, als EUA, va tenir el seu minut de glòria quan es va dir que alguns espectadors patien desmais i marejos, i vòmits, als cinemes, pel seu sadisme i violència extrema. No consta que aquí es repetís la situació, i en el fons ha sigut un títol que ha passat força desapercebut. Però en ple debat dels mòbils, l’accés a la pornografia dels menors i aquestes coses, es dona la paradoxa que Terrifier 2 l’hauria pogut anar a veure qualsevol. I valgui només un comentari llegit a Filmaffinity («l’obra d’un dement per a ments dements») per fer-nos-en una idea del que es veia a la pantalla.

A Espanya les pel·lícules van acompanyades d’una qualificació per edats que no deixa de ser una recomanació (apta, 7, 12, 16 i 18 anys) i només es restringeixen els títols considerats X. Però el control més eficaç, i això podem estirar-ho als mòbils, les tauletes i les xarxes socials, és el parental. Tot comença a casa, i si ja et va bé tenir la criatura aparcada un parell d’hores per tu veure el futbol, després no et queixis perquè el més segur és que no miri, precisament, documentals de La 2. La resta del debat està molt bé, es poden endurir segons quines restriccions, però és com voler posar portes al bosc.

Subscriu-te per seguir llegint