Opinió

La jutgessa del cas Barça

No sé si el Barça s'ha preocupat de saber qui és Sílvia López Mejía. El que sí que sé és que molt probablement qui va presentar la denúncia pel cas Negreira, es va interessar sobre l'historial de la jutgessa d'instrucció del número 9 de Barcelona. Jo, del Barça, procuraria conèixer el seu perfil i no dic que hagi de contractar algú per saber-ho. Només cal fer una senzilla recerca a Internet per conèixer qui és i què ha fet, quins casos ha investigat, com els ha tractat i si és d'aquelles que tendeix a guardar els afers incòmodes al calaix. A tall de resum, diré que no només no és d'aquest tarannà, sinó tot el contrari. Olora perfectament què hi ha darrere de cada assumpte tèrbol -el del Barça i Negreira ho és- i s'hi fica fins al final, deixant a banda les possibles conseqüències.

Vaig saber de la jutgessa d'instrucció quan Diari de Girona informava del cas Treball sobre el finançament il·legal d'Unió Democràtica, aquell afer que els dirigents democristians van rebatejar com a cas Pallerols, canvi que va tenir un cert èxit i que només perseguia l'objectiu d'allunyar l'atenció del partit per centrar-la en l'empresari implicat. Era sorprenent la forma de treballar i com, malgrat tots els entrebancs que van patir ella i el fiscal Fernando Rodríguez Rey, van desencallar el cas per portar un bon grapat d'antics càrrecs públics i empresaris a judici. Cap dels dos es va arronsar i van haver de nadar a contracorrent molts mesos, elaborar estratègies per vèncer els elements que els anaven a la contra i tenir paciència, molta paciència, per arribar a on sabien que havien d'arribar. López Mejía va veure molt clar des del moment que va agafar el sumari el que hi havia al darrere d'aquella història, sabent que la feina no seria fàcil. Malgrat tot, va anar endavant.

La jutgessa, que més tard investigaria també el Cas ITV, on hi havia implicat l'aleshores secretari general de CDC, Oriol Pujol Ferrusola, haurà vist, ja, què hi pot haver en les relacions entre qui era número dos dels àrbitres, José María Enríquez Negreira i el Futbol Club Barcelona. Per tant, si no hi havia prou males notícies per als responsables del Barça, en els darrers dies s'hi ha afegit la del nom de la jutgessa. El club ho té cru. El cas és d'aquells que sense necessitat de saber gaires detalls i analitzant el que no expliquen els implicats, ja veus que hi ha mala peça al teler. Si a més, la jutgessa i el fiscal hi posen interès, la cosa pot acabar molt malament pels interessos dels investigats.

Estic cansat d'escoltar a les tertúlies radiofòniques la cançoneta que el club s'ha d'explicar. Això està molt bé durant les primeres hores o dies després de l'explosió del cas i abans que algú obri la boca. Però quan tot això ha passat i no s'ha donat cap argument convincent per a la seva innocència, queda clar que no ho han fet perquè no en tenen cap, i qualsevol explicació sincera contribuiria a empitjorar encara més la situació. Els plors de Joan Laporta anunciant una campanya contra el Barça i els crits que recorden allò de «al loro», ens haurien de fer reflexionar sobre la credibilitat de les sospites. Si hi ha un fet contrastat, és que el Barça va pagar més de set milions d'euros a l'empresa del número dos dels àrbitres. Aquesta dada, per si sola, té prou força per fer saltar les alarmes i obre la porta a diverses -no gaires- especulacions.

La jutgessa del cas Barça

La jutgessa del cas Barça / Pol Valero

Creia el club que comprava àrbitres? Potser pensava que podria influir. ¿Es tractava d'un circuit segons el qual, els diners que es pagaven a Negreira, se n'anaven a les butxaques de ves a saber qui? Per fer això no cal recórrer a un personatge que representa el col·lectiu arbitral. Es pot fer amb uns quants testaferros, s'ha vist moltes vegades. L'única explicació que pot donar el Barça, és perquè va fer aquesta operació i amb quina finalitat. L'única explicació que pot donar Negreira és a on anaven els diners que retirava en líquid dels comptes bancaris. La resta del que puguin dir uns i altres és embolicar la troca. I si no aclareixen res (que no ho faran), serà feina de la jutgessa esbrinar-ho per altres canals que segur que existeixen. El que decideixin les federacions esportives, l'espanyola i l'europea, són figues d'un altre paner.

Subscriu-te per seguir llegint