Intel·ligència natural

Si es planteja d’una manera simple –potser, fins i tot, tosca–, el debat principal en la cinquena revolució industrial es redueix a la següent qüestió. Els éssers humans conceben i desenvolupen els robots, però aquests arriben molt més lluny que les persones en la seva comesa. I, aleshores, es desencadena la controvèrsia. Quan l’activitat a múltiples sectors ha avançat enormement, quin actor està en una posició superior en la gestió del canvi: nosaltres o les màquines? Com passa sovint, per afrontar amb garanties un repte d’aquesta magnitud, convé retrocedir en el temps. La possibilitat de convertir dades històriques en patrons útils en el present ha aportat solidesa a decisions en nombrosos àmbits i esferes. L’experiència acumulada es rendibilitza com en cap altra època a la història, com s’ha vist en l’última edició del Mobile World Congress de Barcelona. Tot i això, aquesta informació, per si sola, no serveix per assolir els objectius fixats per a la indústria 5.0, ambiciosos, encara que assenyats. Expertes com Rumzz Bajwa recorden que les bases que regeixen aquestes tasques són poques i clares. Tot i això, no sempre són contemplades com correspondria. Així, com més material manegin els robots, millors prediccions portaran a terme. I no és tolerable que unes quantes dimensions acabin dominant el model d’anàlisi aplicat. O que no sigui àgil introduir noves dades al sistema.

Subscriu-te per seguir llegint