El RDL 1/2023 i les persones en edat de tenir fills

El Reial Decret Llei 1/2023, en matèria d’incentius a la contractació laboral, ha introduït importants modificacions amb l’objectiu de crear i mantenir llocs de treballs de millor qualitat i afavorir la contractació de persones a l’atur, tot posant el focus als col·lectius més vulnerables.

No obstant això, per a les persones en edat de tenir fills suposaran uns canvis dràstics que, en comptes d’impulsar la contractació, pràcticament ja podem dir que la desincentivaran. Fa més de dues dècades, es va posar en marxa un sistema de cotització on l’empresa continuava cotitzant per la persona treballadora, bonificant-se el 100%, sempre que s’incorporés, mitjançant la contractació, una persona treballadora interina que es trobés a l’atur, de la qual també es bonificava el 100% de l’assegurança social durant tot el període en el qual es percep la prestació per cura de fills. Per tant, el cost resultant és només el salari de la persona substituta. El RDL 1/2023, quan entri en vigor l’1 de setembre de 2023, posarà fi a tot això.

Segons el BOE, la nova normativa donarà dret a una bonificació en la cotització de 366 €/mes durant el període de substitució de les dues persones treballadores. Aquesta bonificació, que actualment és del 100%, a partir de setembre només es podrà aplicar pel mencionat import a les persones menors de 30 anys que substitueixin a la persona que demana la baixa per maternitat/paternitat i al substitut. A la pràctica, aquest nou Reial Decret Llei el que farà és modificar l’actual sistema, que funciona perfectament, per un nou que empitjora l’actual bonificació i, per tant, desincentiva la contractació de persones substitutes.

Actualment, ens trobem en un moment on impulsar la contractació laboral s’ha convertit en un aspecte fonamental. Moltes persones de més de 30 anys es troben en una situació d’atur i un contracte de substitució per maternitat/paternitat els pot fer reenganxar a la vida laboral.

El problema és que tots aquests canvis que es volen aplicar suposaran una penalització per a les empreses. És a dir, amb la bonificació del 100% actual, l’empresa només havia de pagar el sou de la persona substituta, sense limitació de cap edat. Amb aquest canvi de normativa, això passa a suposar un problema, ja que l’empresa sol veu bonificada la cotització del que aproximadament serien els primers 1.150 € de salari, cotitzant de manera ordinària tot el salari que excedeixi aquesta quantia. Per tant, el sistema d’aplicació a les cotitzacions que es facin fins al 31/08/2023 té més atractius per les empreses. Durant les setze setmanes de substitució, l’empresa no té un cost afegit i, en conseqüència, incentiva la contractació de personal.

Si el que realment es vol és incentivar la maternitat/paternitat hem de pensar en normatives que realment afavoreixin aquest fet. El RDL 1/2023 ni afavoreix la maternitat, ni impulsa la contractació. La realitat d’aquest nou model és que la persona empresària s’encarregarà de fer front a pràcticament totes les despeses i el sistema pagarà el mínim. I no només això, sinó que l’incentiu a la contractació s’està limitant a persones menors de 30 anys, obviant gran part de la societat. Queda molt clar que aquesta normativa s’allunya de l’objectiu principal.

Finalment, un problema que ens estem trobant actualment els professionals del sector és que, a les darreres normatives, s’està legislant a futur, és a dir, preparen la norma i l’apliquen passats uns mesos. Això implica que pot haver-hi molts canvis entre el moment de preparació de la norma i la seva aplicació, unes variacions que no ajuden ni al sistema ni a l’empresa ni als professionals que les han de gestionar.

Subscriu-te per seguir llegint