Abans la Quaresma era morada

La durada de la Quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que representa la plenitud, l’acabament feliç d’un període en el creixement personal o social. Quaranta dies va durar el Diluvi universal, Moisès i el profeta Elies van romandre quaranta dies a la muntanya, igual que els que va dejunar Jesús al desert i Mahoma a quaranta anys va arrecerar-se en una cova.

El número 40 és també el de la fe i es pensa que per aquest motiu és el que més apareix en la Bíblia, 146 cops. També representa un temps de dificultats, de prova i d’examen individual i el canvi en tot (costums, els anys d’una generació i l’esperança de vida). Té més consistència en la Torà i el Talmud jueus que no en els textos bíblics cristians.

Vaig néixer el Dissabte de Glòria i a casa em feien la broma que, quan vaig venir al món, començaren a tocar les campanes de totes les esglésies, i per aquesta raó era un nen content i rialler; sempre aconseguien fer-me enfadar. Però l’alegre Dissabte de Glòria, al cap d’uns anys, es convertí en un trist Dissabte de Passió; els germans, com que jo era un noi trist i existencialista, van alterar la broma i asseguraven que el canvi de sentit del dia del Dissabte Sant havia tingut una greu incidència en el meu tarannà caracterològic i jo també m’enfadava.

La Quaresma tenia, fins a començaments del segle XX, una gran significació i importància en la vida popular. Molta gent observava rigorosament els dejunis prescrits per l’Església, i encara en feien algun d’extraordinari, no manat; no menjaven carn els qui no tenien butlla (i els divendres de Quaresma no en menjaven ni els que en tenien); no assistien a cap espectacle profà (balls, teatres, etc.); els joves no anaven de nit per vila.

L’objectiu de la Quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de Pasqua. Tradicionalment, també es practica dejuni i abstinència de carn viva (la relació sexual) o morta.

El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

A Catalunya, com en altres països, reberen dispenses papals d’alguns dejunis i abstinències a través de la butlla de la Croada.

De petit els pares em manaven anar a la Rectoria amb diners perquè el capellà ens signés la butlla amb la data i el nom del poble i així no estàvem obligats a dejunar i podíem menjar carn, excepte el divendres que servien bacallà per dinar.

Els jocs i espectacles públics eren prohibits, llevat de les representacions sacres de la passió i concerts amb música religiosa. També molta gent es vestia amb roba fosca i donava impressió externa de penitència i austeritat. S’aconsellava fer algun tipus de sacrifici, però el podíem substituir per una almoina.

Recordo la tristesa real o fingida d’algunes persones. L’església parroquial amb totes les imatges tapades amb un vel de color morat, com si estiguessin absents o difuntes, imposava respecte. La festa estava prohibida, el ball i els sopars al carrer. Tot era greu, enfadat, tenyit d’una languidesa lila.

Com que vaig estudiar el batxillerat en un internat religiós, El Collell, la Quaresma era un temps amoïnós, carregat de cerimònies litúrgiques, que no enteníem i els capellans volien que ens sentíssim orfes, desemparats i tristos, quan tot el dolor que ells mostraven ens resultava hipòcrita.

En realitat l’única alegria que ens proporcionava la Quaresma és que, inexplicablement encara ara, obria la porta de les vacances de Setmana Santa i podríem sortir del col·legi per anar al poble a veure la família i els amics.

Va ser molt millor i valenta la decisió del govern francès deixant que no fos un factor religiós que marqués el calendari escolar, per propiciar el turisme i les vacances de la neu. Va determinar pels diferents departaments regionals els dies de vacances, així evitava les gernacions en determinats llocs o poblacions.

Ara ens hem relaxat en el costum popular quaresmal perquè la vida presidida i tenyida de religiositat ha desaparegut. Crec que una part de la població, no educada en el catecisme, ignora el seu significat i viu indiferent als cerimonials religiosos, però molts assisteixen a les processons que les contemplen amb admiració, tanmateix, amb poca devoció.

El refranyer català és ric en dites que mencionen per bé o per mal la Quaresma. «Ser més llarg que la Quaresma» s’aplica quan una cosa és massa llarga i tediosa.

Cançó mallorquina: «Sa Coresma ja és passada; | Mare de Déu, que no torn, |que tenc s’esquena escorxada | d’anar-me a colgar dejorn». La gent era molt escrupolosa en l’observança de les disposicions prohibitives de menges. El primer vespre de Quaresma les dones escuraven les olles amb gran esment, fent-les ben netes perquè no hi quedés gens de saïm.

Vaig considerar que finalment en Franco havia mort i que vivíem en una democràcia quan un dia de setmana santa del 1978 vàrem anar a Blanes a veure la processó de setmana santa i mentre uns feligresos desfilaven, molta gent entrava al cinema per veure el film eròtic Emmanuelle, protagonitzada per l’actriu Sylvia Kristel.

Subscriu-te per seguir llegint