Opinió

El llogaret on el virus resisteix

Hem celebrat Fires i Temps de Flors amb normalitat, rues per festejar els ascensos de futbol i bàsquet, concerts massius dins i fora de recintes i, tres anys després, veiem aquell 13 de març del 2020 en què es va declarar l’estat d’alarma com una cosa llunyana, llunyana.

Tota la Gàl·lia ha recuperat la normalitat prepandèmica... tota? No! Un llogaret anomenat administració continua aferrat a les mesures que ens va dur la covid, resistint-se a obrir la porta al ciutadà, com si fos algú a esquivar.

La Defensora de la Ciutadania de Girona, Marta Alsina, ho denunciava dilluns al Ple, perquè considera que la cita prèvia és «il·legal i discriminatòria» si és obligatòria. Alsina ho aplicava als tràmits de l’Ajuntament, però és extrapolable a la resta d’administracions on el virus s’ha fet resistent, com la Prefectura de Trànsit o a la Seguretat Social.

La cita prèvia i la paperassa telemàtica comporten molts avantatges, és clar, eviten cues i permeten planificar millor, però no poden ser l’única opció. A quanta gent s’està descavalcant dels serveis públics perquè no té els coneixements o els recursos per fer tràmits en línia?

El vincle entre ciutadania i administració no es pot trencar del tot. La covid va fer mal en molts àmbits, alguns irrecuperables, però aquest l’hem de salvar.

Subscriu-te per seguir llegint