Administració bunqueritzada

No sé si la cita prèvia obligatòria és «il·legal», com ha dit aquesta setmana la defensora de la Ciutadania a Girona, Marta Alsina, però sí que estic d’acord amb què és «discriminatòria». El que en teoria hauria de ser una millora per a la ciutadania s’ha acabat convertint en una bunquerització de l’administració, que no només complica la vida a les persones que no dominen les noves tecnologies (i que, per tant, de ser autònomes passen a dependre d’un tercer per a fer gestions), sinó que també converteixen en antipàtica l’administració per a la resta de la ciutadania. Perquè a vegades, quan vols fer un tràmit, no saps exactament a quina finestreta t’has de dirigir. O potser senzillament necessites fer una consulta en aquell moment, o requereixes un consell, i potser et toca esperar una setmana o dues (anant bé) per poder sortir de dubtes. I a sobre, moltes vegades la cita prèvia tampoc t’estalvia temps, ja que acabes havent de fer cua igualment.

Al final, fa la sensació que la cita prèvia només acaba servint a l’administració (que no als empleats públics) per estalviar-se personal, i els ciutadans que s’espavilin. Estaria bé poder demanar cita prèvia si això ajuda a la organització, però que deixi d’haver-hi una barrera en forma d’obligatorietat.

Subscriu-te per seguir llegint