Treballar més i durant més temps

El malestar francès, mostrat a les manifestacions de principis de mes, penso que és molt més profund que el que provoca l’elevació en dos anys de l’edat de jubilació. El que ha canviat és la relació amb la feina i el valor que se li reconeix, davant la revaloració de l’oci. Són símptomes d’una cultura que considera l’esforç com una càrrega difícil de suportar i que va perdent progressivament la noció de solidaritat intergeneracional en favor d’un individualisme cada vegada més poderós. Sembla que els sindicats han deixat de lluitar per la humanització de la feina per passar a lluitar per treballar menys. I, tot i això, la realitat és incontestable: l’augment de l’esperança de vida i l’hivern demogràfic apunten a la necessitat de treballar més i durant més temps. Tot el contrari al que es demanava a les manifestacions franceses.