Opinió

El pont maleït i la ineficàcia de l'Administració

Algú sap quants cotxes, camions, tractors, màquines, motos, vehicles en general passen cada dia pel pont de Verges? Se suposa que la Generalitat sí que ho deu saber. De fet, ho hauria de saber. Deixant de banda la dada exacta, tothom és conscient que la circulació en aquest punt de la xarxa viària és molt intensa. Amb això n'hi hauria prou per exigir que quan es planteja un projecte per millorar (?) una infraestructura, es faci, no ja mínimament bé, sinó el millor possible.

No és el cas de les obres del pont de Verges. Les deficiències es van posar de manifest -jo diria que es van fer públiques- amb el temporal Gloria el gener de 2020 per les afectacions que va patir el pont. En aquell moment, el titular de la carretera, la Generalitat, va anunciar un projecte de rehabilitació amb un cost d'uns quatre milions d'euros amb l'objectiu de reforçar l'estructura i «facilitar el pas de vianants i ciclistes». Malgrat que l'Ajuntament defensava que s'hauria de construir un pont nou, va veure bé la proposta del govern català, amb la condició que es fes un carril exclusiu per a bicicletes. Construir un nou viaducte d'aquestes característiques és molt car i vista la vorera que hi havia abans de les obres -estreta i molt perillosa-, podia semblar lògic el plantejament del projecte. El que ningú sabia en aquell moment és que s'eixamplaria l'espai per a ciclistes i vianants, a canvi d'empetitir el destinat a la resta de vehicles.

Els ciutadans van posar paciència durant els mesos que van durar les obres, iniciades el març de 2022, i van aguantar estoicament les molèsties dels treballs, òbvies i comprensibles. Durant setmanes es va tallar un dels carrils i la circulació es va controlar amb semàfors, provocat llargues cues i esperes, que van posar a prova la paciència dels usuaris de la carretera. Ningú deia res perquè se suposava que el martiri seria a fi de bé. Però no va ser així. Els treballs van quedar aturats, o almenys era el que semblava, i no estaven acabats; l'asfaltatge definitiu no estava fet, es mantenien els rètols d'obres i la pintura groga a la carretera. El famós carril destinat a bicicletes i vianants, amb barreres i banda que feien impossible el seu ús. Avui, la situació és exactament la mateixa.

Els agricultors de la zona, que no són pocs, es van adonar de les deficiències de la infraestructura millorada (?): no passaven dues màquines agrícoles grans al mateix temps perquè una de sola ja ocupava més d'un carril. Els pagesos es veuen obligats a tallar la carretera quan una màquina d'aquestes característiques ha de creuar el pont, posant en perill la seguretat personal. L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, es va limitar a dir que se sentien «menystinguts» per la Generalitat i va criticar que el projecte s'hagués fet sense tenir en compte la realitat del territori. Home. Si precisament el que va demanar l'Ajuntament (el carril per a bicis i vianants) és el que ha provocat la reducció de l'asfalt per a vehicles. I potser l'equip de govern hauria d'haver estat una mica més despert i podria haver detectat, mentre es feien les obres o fins i tot quan se'ls van ensenyar els plànols, que els espais destinats a cada ús, generarien greus problemes.

La gran solució al desficaci administratiu és redactar un nou projecte i mentrestant, regular amb semàfors la circulació del pont. Una altra vegada els semàfors, les cues, les esperes i la paciència dels ciutadans. Una redacció d'un projecte que no sabem el que trigarà i unes obres posteriors, que tampoc sabem el que duraran. Tot perquè alguns dels que haurien de vetllar perquè les coses es fessin el millor possible, no va fer la seva feina en algun despatx força allunyat del Baix Ter, de Verges i del maleït pont.

Subscriu-te per seguir llegint