Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

En plena precampanya

La moció de censura ja és història. Els dos dies de debat serviren fonamentalment per encetar la precampanya electoral. Tamames va fer el seu paper amb una intervenció que permeté el lluïment del tàndem Sánchez-Yolanda. Ambdós aprofitaren l’ocasió per a desenvolupar discursos llarguíssims que desconcentraren no només al PP, sinó també a les dues senyores ministres d’Unides Podem que no es cansen de demanar un pacte i unes primàries amb la plataforma Sumar.

I Vox, què? Molts dels seus diputats no respiraren tranquils fins la finalització del discurs del seu candidat. Alguns fins i tot tenien pànic a tot allò que pogués dir Ramón Tamames en els seus minuts de glòria parlamentària. La ultradreta té por que el PP li esgarrapi votants, per la qual cosa intenta surar davant els darrers menyspreus tant de Feijóo com d’Ayuso. La presidenta madrilenya ja es cruspí Ciutadans i ara aspira a fer el mateix amb la colla de Rocío Monasterio.

Mentrestant, l’abstenció del PP ha tingut diverses interpretacions. Penso que Feijóo no podia fer res més, atès que un vot afirmatiu l’allunyava del centre i un de negatiu significava la ruptura amb un Abascal que tard o d’hora el necessitarà.

El candidat conservador fa de bon gallec. Sap que el vot de centre serà decisiu i que en aquests moments es decanta al seu favor. Però una cosa era governar la seva comunitat on assolia majories absolutes i una altra és moure’s per Madrid. No l’interessà anar a les corts espanyoles com a senador i seguir en directe la moció de censura, per la qual cosa aprofità les dates per anar a Brussel·les i una vegada ensopegà en les seves declaracions.

És ja un costum del cap de l’oposició –ho feia també Pablo Casado– criticar el govern espanyol en institucions internacionals i la seva imprudència el portà a afirmar que el seu model de pensions és el francès. I ho digué en uns moments en què Macron viu una autèntica guerrilla urbana. Els greus aldarulls en protesta del seu pla de pensions es succeeixen no només a París, sinó també a les principals ciutats. Tot allò que aprova Espanya –segons Feijóo– és dolent i per a mes inri ho diu a Brussel·les on Pedro Sánchez avui és un dels líders més ben valorats. Tot plegat per tal de no votar el proper dijous la reforma de les pensions que presentarà el govern de coalició.

El proppassat dissabte al costat d’Ayuso en un míting amb ciutadans hispanoamericans residents a la Comunitat de Madrid, Feijóo afirmà que mentre ell estava al costat del poble, Pedro Sánchez rendia pleitesia a autòcrates i es fotografiava amb narcodictadors. Era el mateix dia en què a Santo Domingo es celebrava la XVIII Cimera Iberoamericana en al qual no només hi participava el president espanyol, sinó també el Rei Felip VI en una trobada on sempre hi han assistit els presidents espanyols ja siguin del PSOE o del PP.

Dues ensopegades monumentals per a un candidat a La Moncloa. Però Núñez-Feijóo continua encapçalant les enquestes. Malgrat tot, a les municipals i autonòmiques del mes de maig de ben segur necessitarà Vox, atès que no gaudeix de companys de viatge per formalitzar pactes de govern als ajuntaments o a les comunitats. Les seves aspiracions passen per poder governar sol en unes generals a l’estil Moreno Bonilla.

Tot és possible, però el PSOE té temps per recuperar terreny, sempre i quan s’acabin les picabaralles amb el seu soci. De moment, Sánchez ja ha entronitzat Yolanda Díaz per tal que consolidi un lideratge que compte amb el suport dels Comuns, Més País i Compromís. Només manca saber què farà Unides Podem. El tàndem Montero-Belarra exigeix unes primàries, però saben que la seva posició és feble i alguns dels seus quadres ja donen suport a la candidata de Sumar, per la qual cosa ho tindran complicat si de debò no pretenen embolicar la troca com han fet darrerament amb el PSOE. Les dues formacions progressistes –PSOE i Sumar– saben que necessiten 150 diputats per a repetir mandat i en aquests moments resten lluny d’aquesta xifra, per la qual cosa qualsevol errada d’ara endavant pot ser decisiva. Els propers mesos no hi ha dubte seran frenètics, perquè només un grapat de vots pot decidir el nom del futur president del govern.

Compartir l'article

stats