Opinió

Tot és política

S’atribueix a Franco la frase «faci com jo, no es fiqui en política», que pronunciada pel dictador que va governar Espanya durant quaranta anys amb mà de ferro té la seva conya. Hi ha gent que deixa la política pels polítics i que no vol saber res de tot allò que tingui a veure en la gestió de la cosa pública. Però la realitat és que la política és a tot arreu i que de les ideologies, estratègies i tàctiques dels polítics en depèn el funcionament de la societat.

Fins i tot en aquelles qüestions que semblen tenir solucions tècniques indiscutibles hi ha respostes diferents per part dels grups polítics. Ara mateix hi ha sobre la taula l’emergència provocada per la sequera, la crisi energètica i els problemes pel canvi climàtic, que es comencen a evidenciar, i comprovem com des de la política es mantenen estratègies diferents per resoldre qüestions que ens afecten a tots i que sembla que haurien de suscitar consensos per trobar solucions o almenys per pal·liar-ne els efectes negatius.

Les accions per tal de fer front a la sequera són un exemple de la visió partidista de qüestions que haurien de tenir solucions consensuades i inspirades en informes dels tècnics que són els que en realitat hi entenen. Però fins ara no ha estat així. La setmana passada el govern monocolor d’ERC va quedar-se sol al parlament a l’hora d’aprovar el decret llei sobre la sequera, que finalment va poder tirar endavant perquè PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP es van abstenir. Després es va acordar convertir el decret en un projecte de llei que en els propers mesos s’haurà de debatre i aprovar al Parlament. I per intentar arribar a acords hi ha prevista per aquest divendres una cimera de l’aigua per tal de compartir el diagnòstic sobre la situació de sequera, parlar de les mesures que el Govern està posant en marxa, per pal·liar els seus efectes, i establir les prioritats.

Des de l’oposició no estalvien crítiques al govern de Pere Aragonès a qui acusen d’inacció i de gestió erràtica. Davant d’aquest ambient de crispació i per intentar salvar la cimera de divendres, el govern es va reunir dilluns amb l’oposició i hi tornarà avui i podria ser que de les converses en sortís alguna modificació del decret aprovat.

Segurament que tot això s’hauria d’haver fet abans de dur al Parlament el decret sobre sequera, perquè davant d’un problema com el que ha d’afrontar el país, els partits haurien de deixar de banda els seus interessos particulars –recordem que som a les portes de les eleccions municipals– i intentar aplicar les solucions que els tècnics considerin més oportunes per no haver d’arribar a una situació límit en què no hi hagi aigua per a les coses més elementals.

I el mateix succeeix amb la crisi energètica. Hi ha coincidència que la solució passa per les energies renovables, però Catalunya continua estant a la cua d’Europa i d’Espanya, com va posar de manifest el grup Renovem-nos en un informe fet públic a finals d’any. El 2021 al conjunt d’Espanya es va generar un 46,7% de l’electricitat amb fonts renovables. A Catalunya va ser només del 17,5%. I això és així perquè molts projectes de renovables que podien fer-se es van aturar per l’impacte paisatgístic i ambiental. Però mentre protegim el paisatge i l’ambient, continuem consumint combustibles fòssils i mantenim l’acceleració del canvi climàtic.

Sí, efectivament, tot és política, però si en les qüestions greus que ens afecten col·lectivament no s’apliquen les mesures més adequades anirem pel pedregar i, de mica en mica  s’aniran complint les prediccions dels que fa anys ens alerten que el canvi climàtic provocarà problemes en la nostra vida quotidiana difícils de resoldre.

Subscriu-te per seguir llegint