A la venerable Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Un any més celebrem la festivitat de la Mare de Déu amb l’advocació dels Dolors, la reina i senyora d’aquesta Vila Comtal de Besalú i tinc davant meu la imatge entranyable de la Mare de Déu amb el seu fill, Jesús, en els seus braços.

En començar aquest article he recordat que el dia 31 de març, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, també serà l’aniversari de la mort del Bisbe Francesc. El bisbe Francesc sempre va tenir una devoció molt especial a la Mare de Déu dels Dolors. El recordo content quan en parlàvem o anàvem a Besalú. Amb la seva designació de prior, es va sentir estimat per la ciutadania de Besalú. Recordo com si fos ara el seu agraïment a la Junta de la Venerable Congregació dels Dolors:

«Personalment, vull agrair a la junta de Congregació la meva designació com a prior d’enguany. És certament un honor i una responsabilitat. M’he preguntat pel sentit que té que el bisbe de la Diòcesi sigui el prior d’enguany. El Papa Francesc ens recomana als bisbes que en alguns moments anem al davant, altres barrejats enmig del poble i altres al darrere per sostenir i animar aquells que tenen el perill de quedar marginats o que no poden continuar. Aquesta vegada heu volgut que vagi al davant com a bisbe i com a prior. Això significa que em demaneu que sigui un testimoni d’amor a la mare de Déu, que avui com mai us encomani a la Mare dels Dolors a tots vosaltres, també a aquells que se’ls fa difícil la fe, i sobretot els qui sofreixen per qualsevol causa.»

Quan parlava de Besalú i de les seves contrades sempre posava com a exemple la pietat del poble a la seva Mare del Dolors. Tenia un somriure de tranquil·litat i sobretot de confiança en la feina del rector: «sé que treballes molt, i estigues content, Mn. Miquel, aquests són feligresos que no ens fallaran», fent referència a Besalú i a les seves contrades.

Sovint, en els moments que sentia que el cor li feia figa i creia que no lluitava prou com per a poder continuar caminant, evocava una jaculatòria fent ofrena del seu dolor a la Mare.

Contemplant els dolors de la mare

Quan contemplem la imatge de Maria sostenint amb els seus braços i a la seva falda el seu fill, Jesús, ens cal pensar i viure que cadascú de nosaltres estem també a les seves mans.

Quan ens preguntem si serà veritat la proposta de Jesús i si val la pena seguir-lo o ser el seu deixeble, estem a les seves mans.

Quan per causa de la fe cristiana també ens sentim menystinguts, burlats, arraconats..., estem a les seves mans.

Quan necessitem perdó i pau; quan desitgem que algú, també en els nostres sofriments, ens abraci i ens netegi el rostre i les ferides; estem a les seves mans.

I sobretot quan necessitem que vós, la Mare, ens tingueu als vostres braços en l’experiència de la malaltia, del fracàs i de la mort. Quan ens sentim ferits per la vida, sols i sense nord, desenganyats pels pocs fruits del nostre treball i dels nostres serveis.

Mare dels Dolors, sosteniu a la vostra falda a tants germans i germanes que sofreixen per la crisi econòmica, per la manca de treball i les conseqüències psicològiques d’aquest fet; perquè no saben on dormiran amb els seus fills aquesta nit o d’aquí a unes nits... Però, també a tots i cadascun de nosaltres en els nostres dolors.

Avui continueu essent mare de dolors quan veieu que els cristians són perseguits, ridiculitzats, marginats; quan constateu que sovint ens allunyem de Jesús, quan persones molt properes no hi confien, no hi creuen, i no sabem què comunicar-los-hi. També quan ens veieu tan poc entusiasmats per seguir el vostre Fill, Jesucrist. (Paraules del Bisbe Francesc)

Les imatges, tan venerades, ens recorden a Maria, dona de dolors, amb el cor travessat, al peu de la creu, o aguantant Jesús mort, en els seus braços, manifestant tota la tendresa i l’amor de mare.

Amb el record viu de l’entranyable Bisbe Francesc, i en el seu aniversari del traspàs, Ara, el Jesús, que contemplem mort en braços de la mare, serà present, gloriós, en el pa de l’eucaristia.

Subscriu-te per seguir llegint