Ajuntament de Girona, SL

El dia 9 de juliol de 2019, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va proposar al Ple del Consistori delegar nombroses competències del mateix a favor de la Junta de Govern Local que sobrepassava i molt allò establert per la llei. Ho foren majoritàriament les relatives a contractació, patrimoni, adjudicació de bens de titularitat pública, adquisició de bens immobles, cessió onerosa de bens immobles patrimonials municipals, aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdit, aprovació, modificació o supressió de preus públics i un llarg etcètera. L’alcaldessa deixava quasi nu de potestats al màxim òrgan de representació de la voluntat ciutadana expressada a les urnes.

La proposta d’acord anava sense cap mena d’informes de Secretaria General i Intervenció General atès que, com digué llavors i repetí Madrenas en sessió plenària molt posterior, la proposició per la qual despullava al Ple Municipal de competències fins i tot indelegables i les trasllada a l’òrgan executiu de la Corporació era -va dir- responsabilitat seva. Hi varen votar a favor els regidors i les regidores adscrits al Grup Municipal de JxCat-Junts, en contra els membres dels Grups Municipals del PSC i Ciutadans, i es varen abstenir els electes per Guanyem Girona i ERC. Es tractava d’un veritable saqueig competencial i un greu cop a la democràcia que regeix l’Ajuntament. De fet, ho era tant que, invocant una part d’un sol article legal – el 23.2,b) de la Llei de Bases de Règim Local, vint-i-set regidors/res traslladaven a només cinc – els component de la Junta de Govern Local- que tots ells eren de JxCat, grup que només disposava de nou membres al Plenari. Observin que va capgirar la voluntat popular, però Madrenes va argüir com a única justificació que així s’agilitaven els procediments administratius. Cap dels seus predecessors al front de l’Ajuntament de Girona –Joaquim Nadal, Anna Pagans, Carles Puigdemont i Albert Ballesta – havien gosat tòrcer la llei fins fer el contrari del què aquesta dictava i enderrocar de passada la democràcia interna.

Per la seva formació jurídica - és llicenciada en Dret-, hom diria que podia llegir, interpretar i aplicar les lleis. Disposava, per tant, de coneixements i de pràctica, puix ella mateixa, quan arriba per primera vegada a l’alcaldia, bé què ho va fer sense atropellar ni la llei ni la democràcia. Això no obstant es mostrà com a una fura o alternativament com una ignorant atès que no va seguir allò que preceptuat per la llei es troba. Cal preguntar-se, aleshores, qui va ésser l’autor intel·lectual de la proposta de buidatge competencial d’un Plenari on JxCat era minoria i qui li va suggerir la perversa tergiversació dels resultats electorals del 26 de maig de 2019? Qui la va aconsellar tot creient – com així fou- que colaria un gol de proporcions goliàtiques a la porteria de l’oposició? Va estar sola en la preparació de l’estratègia que li donava majoria absolutíssima a la Junta de Govern Local integrada només per membres de JxCat sobre assumptes propis del Ple Municipal on no la tenia ni de bon tros? És aquí on hem de dir que el resultat final fou buidar de competències al Ple excepció feta dels pressupostos i de les ordenances fiscals i poca cosa més. Increïble, però veraç. Però no s’ho perdin: el Ple de l’Ajuntament va aprovà la moció de l’alcaldessa Madrenas per majoria simple, quan ho havia de fer per majoria absoluta, vull dir amb el vot a favor de la meitat més un dels seus membres de iure, i sota el sorollós silenci del Secretari General que no advertí de les dues il·legalitats que s’anaven a cometre: la del contingut de la proposta d’alcaldia, manifestament contrària a Dret, i la del quòrum necessari, majoria simple en comptes de la majoria absoluta a què obligava la llei. Una doble aberració. El seu titular se’m pot enfadar, aquestes coses passen, però en front d’aquesta doble il·legalitat comesa tan sols diré avui que un fedatari públic no pot consignar èticament ni legalment una doble il·legalitat sense fer-ho constar. És més: a la norma corresponent s’inclou l’assistència de Secretaria General a l’alcalde/alcaldessa en la confecció dels assumptes que han de passar per sessió plenària. I es aquí, on ves per on!, es veu encara més la clamorosa absència de suport jurídic de Secretaria General. A pesar de tot, em nego a malpensar.

D’aquest desfici varen arribar no poques il·legalitats concordants. La més gruixuda: la pròrroga del caducat contracte amb l’empresa “Girona + Neta” de recollida de residus sòlids i neteja pública viària de Girona que, segons el regidor Juan Antonio Balbín (PSC), va pujar a catorze milions d’euros! Una contractació acordada per tres regidors dels cinc que integraven la Junta de Govern Local, tots de JxCat, quan, per llei, li corresponia fer-ho a la totalitat de la Corporació, vint-i-set regidors. Sí, ho han llegit bé: tres regidors varen decidir una contractació per un import de catorze milions d’euros que per llei corresponia fer-ho o a no fer-ho a vint-i-set. La repera en patinet. La sessió de la JGL fou presidida per Maria Àngels Planas, la mateixa que més tard, en una poca-soltada babeca, va culpabilitzar als grups a l’oposició del retorn obligat al Plenari Municipal de les competències pispades. El regidor Lluc Salellas (Guanyem) la va reprovar per “jugar a fet i amagar”, per “invisibilitzar” als grups municipals i fer-ho precisament per “haver defensat (aquests) la democratització” del Consistori conforme a Dret. Què menys! .L’alcaldessa Madrenas, hieràtica i muda, res no va dir. L’acord de pròrroga segueix essent nul de ple dret per haver-lo conformat un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria. Però res no passa, per ara, al menys mentre el Jutjat 2 de Girona es trobi fent una perllongada migdia en uns assumptes que porten causa del famós 3%, davant el qual han testificat Madrenas i Planas, que per alguna cosa serà. Sí, benvolguda Gemma Geis, dic bé, però tu portes Planas a la llista electoral. Tu mateixa.

P.S.- En periodisme hi ha una regla d’or centenària: Els fets són sagrats, la opinió és lliure. Conseqüentment, he de rectificar quelcom que vaig dir a l’article del passat dissabte relatiu a la dificultat d’obtenir majories absolutes a Girona. Joaquim Nadal, en la seva qualitat de cap de llista del PSC, va encadenar cinc majories absolutes a l’Ajuntament. Foren els anys 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999. Tot un èxit. 

Subscriu-te per seguir llegint