Començo per dir que els ciclistes tenen tot el dret de circular per la xarxa de carreteres i recordo que la primera cosa que hem de saber els conductors d’automòbils és que tenim la responsabilitat de no col·lidir contra ningú ni contra res que hi hagi a la calçada. Sembla que no tenim més remei que conviure tots plegats a les carreteres del país. Però la proliferació de ciclistes en el nostre sistema de vies comporta alguna dificultat i malestar. Per descomptat que la primera cosa que s’ha d’evitar són els accidents perquè resulta evident que el ciclista és la part més vulnerable.
Des de fa uns mesos ens repeteixen insistentment que cal deixar un metre i mig entre els cotxes i els que van en bicicleta quan es fan avançaments i no seré pas jo que posi en dubte aquesta mesura. Però la veritat tossuda és que la proliferació dels que practiquen aquest noble esport del pedal comporta un conflicte. De res no sembla que tinguem un magnífic circuit de 160 quilòmetres de Vies Verdes ideals per anar a peu o en bicicleta, que ens ha costat una pasta. Molt ciclistes volen asfalt i en algunes carreteres, de manera especial els caps de setmana, fan alentir i excitar els nervis dels automobilistes que, no poques vegades, han de fer molts trams a pas de tortuga. Resulta obvi que una persona que condueix s’ha d’aguantar els nervis i posar-hi paciència i que, en cap cas, aquest tap justifica una imprudència. Però és que molts de cops aquest tap posa la paciència al límit, sobretot quan veus que no van en fila índia i ocupen tot l’espai de manera desvergonyida. Hi deuen tenir dret, però exaspera.
Un indret tan preciós com la Vall de Bianya s’ha convertit en inhòspit per a conductors locals i visitants. Llegeixo que s’està plantejant tancar alguns dies al trànsit la carretera dels Àngels. Seria un punt a favor del lobby de les dues rodes. Imagino que al savi que ha pensat la mesura no li ha passat per la barretina prohibir la circulació de ciclistes la resta dels dies. Ens ho mirem pel costat que ens ho mirem el conflicte existeix i de res no serveix carregar contra els afeccionats a les dues rodes. Algú dels que cobren per pensar i actuar hauria d’agafar el toro per les banyes i buscar-hi una solució real i possible perquè ningú hi prengui mal i els cotxes puguin circular amb normalitat. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
