Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Xuclà

Finlàndia i Suècia a les portes de l’OTAN

Finlàndia ha aconseguit aquesta setmana el vist i plau dels 30 estats membres de l’OTAN per fer efectiu el seu ingrés immediat a l’organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Suècia encara té el veto de Turquia i Hongria i la diplomàcia haurà de remoure obstacles. Com sigui, els dos països estan a les portes del seu ingrés a l’OTAN. Aquest fet suposa un gir històric respecte a la doctrina de la neutralitat que han mantingut el dos països durant dècades. La presentació de les seves respectives candidatures com a membres de l’OTAN es va formalitzar tot just en la cimera de caps d’Estat i de Govern de l’OTAN celebrada a Madrid els dies 29 i 30 de juny de 2022. En un temps rècord s’ha procedit a l’entrada a l’OTAN. A finals de febrer de 2022 començava la guerra d’invasió d’Ucraïna que ha remogut l’ordre mundial, ha donat una nova cohesió a la política de seguretat i defensa de la Unió Europea i ha fet renéixer amb una nova missió l’OTAN. Europa, però, no ha de descurar la seva autonomia en la política exterior i de seguretat, encara insuficient. Fem un petit repàs al viatge des de la neutralitat fins a l’entrada a l’OTAN de Finlàndia i Suècia.

Finlàndia es va definir com a país neutral després d’enfrontar-se a la Unió Soviètica en l’anomenada la Guerra d’Hivern de l’any 1939. Un operació militar soviètica tenia per objectiu apoderar-se de tota Finlàndia. L’operació militar va fracassar per tres motius: les condicions climàtiques, alguns errors dels soviètics i una ferma resistència finlandesa. L’any següent, Rússia havia aconseguit el 10% del territori finlandès, però la seva fortalesa militar va quedar deteriorada en mostrar-se vulnerable. L’any 1941, va desencadenar-se l’Operació Barba-roja contra el regim d’Stalin per recuperar els territoris perduts.

Amb el compromís de Finlàndia de transformar-se en un país neutral no implicat en cap enfrontament ni aliança militar, la seva autonomia política i econòmica en relació amb la Unió Soviètica es va poder preservar. D’aquesta manera, Finlàndia va poder sostenir relacions cordials amb els dos blocs en els períodes més tensos de la Guerra Freda. Quan el país escandinau va entrar a formar part de la Unió Europea l’any 1995, un cop el bloc soviètic ja havia col·lapsat, definitivament l’any 1991, s’hauria pogut plantejar l’entrada a l’OTAN però els finlandesos van preferir mantenir la seva política de neutralitat.

Pel que fa a Suècia, la seva condició de país neutral es va consagrar després de les guerres napoleòniques de principis del segle XIX. Suècia va tenir múltiples pèrdues territorials fruits d’aquests conflictes, de manera que després d’aquesta pèrdua va preferir tenir una política que promogués la neutralitat exterior davant futurs conflictes. Un dels moments més crítics va ser durant la Segona Guerra Mundial, quan Suècia va aconseguir mantenir-se formalment neutral malgrat constants envestides de l’exèrcit hitlerià.

Amb la victòria dels Aliats, Suècia va mantenir la seva posició de neutralitat no volent entrar a formar part de l’OTAN tot i que tenia una clara inclinació pel model social i econòmic occidental i unes relacions preferents amb els Estats Units. Es consolidava la robusta neutralitat escandinava –que no va seguir Noruega i que Dinamarca va exercir a mitges entrant a l’OTAN amb rellevants excepcions. Suècia també va entrar a la Unió Europea l’any 1995 i des de l’annexió russa de Crimea de 2014, l’exèrcit suec va començar a fer exercissis amb l’OTAN. També va reintroduir el servei militar obligatori. Se sentia amenaçada.

La guerra d’invasió de Putin va acabar amb dècades de robusta neutralitat de Finlàndia i Suècia. Aquesta mateixa setmana Finlàndia va aconseguir la ratificació del seu tractat d’adhesió pels 30 estats membres actuals. Avui se celebren unes incertes eleccions parlamentàries a Finlàndia on està en risc un segon mandat de la primera ministra Sanna Marin. El ministre de Defensa de Finlàndia, Antii Kaikonen, és un vell amic dels anys del Consell d’Europa que va formar part del grup parlamentari liberal que vaig presidir i que es va fer popular quan a principis d’any es va demanar una baixa de dos mesos per tenir cura del seu fill acabat de néixer. Les negociacions per a l’ingrés a l’OTAN s’han culminat removent les resistències d’Hongria i Turquia. L’amic Kaikonen és avui un dels polítics més populars del seu país.

Suècia continua patint la no ratificació del tractat d’adhesió a l’OTAN per part dels parlaments d’Hongria i Turquia. Sens dubte que el punt més problemàtic es troba a Turquia que aprofita el punt de força que té per plantejar un veto fins que es trobi una solució als recels que planteja el segon país més gran de l’OTAN després dels Estats Units. Per les autoritats turques, Suècia ha de ratificar la seva política permissiva de donar asil a refugiats kurds del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), i a seguidors de Fethullah Gülen, el líder d’un important i dens corrent d’alts càrrecs del govern i sectors poderosos de la població que van orquestrar un intent fallit de cop militar el juliol de l’any 2016. Turquia també retreu a Suècia acollir asilats del grup YPG. Tots ell són considerats per Turquia, per la Unió Europea i pels Estats Units com a grups terroristes. No hi ha cap garantia que la ratificació del tractat a Turquia i a Hongria (el soci incòmode per crític de la UE) per fer possible l’entrada de Suècia es produeixi de manera ràpida. Aquest any hi haurà eleccions a Turquia, concretament presidencials el mes de maig i parlamentàries el mes de juny. Alguns analistes veuen la postura del president Erdogan com un intent de distreure l’atenció dels votants, molt irritants per la situació econòmica marcada per una alta inflació. Avui Erdogan es manté segon en les enquestes d’intenció de vot i amb un perill real de perdre el poder. Turquia pot forçar la situació per acordar amb els Estats Units algun compromís en els conflictes en els que està fortament implicats: Síria i Líbia.

Suècia i Finlàndia han fet un gir històric en la seva política exterior, han entrat al club «d’Occident» a tots els efectes. Una de les conseqüències de la guerra d’invasió d’Ucraïna és la cohesió d’Occident que no ha d’oblidar que grans potències emergents com Xina i Índia tenen una posició diferent sobre Ucraïna. Com hem vist amb el pla de pau del govern xinès que no ha menyspreat cap de les dues parts en el conflicte. Per arribar al compromís d’un acord de pau, han d’existir interlocutors vàlids per les dues parts.

Compartir l'article

stats