París érem nosaltres

La darrera edició del Premi Ramon Llull ha reconegut la novel·la París érem nosaltres de l’escriptor i periodista Andreu Claret i Serra, amb una trajectòria brillant en els camps de la comunicació i de la literatura. En aquesta ocasió, ens presenta un llibre que, a través de la vida plena de reptes, incerteses i coratge del seu pare, Andreu Claret i Casadessús, evoca la primera meitat del segle XX. Per a la meva generació la figura d’aquest personatge tan singular va quedar associada a la gran nevada de Nadal del 1962, que va deixar Barcelona completament aturada. Aleshores el nostre protagonista, que gestionava el pas durant l’hivern pel port d’Envalira a Andorra, va baixar, tot i la seva condició d’exiliat polític, fins a Barcelona al capdavant de set vehicles llevaneus per desbloquejar la ciutat a fi que pogués reprendre progressivament la normalitat. Però París érem nosaltres ens n’ofereix un retrat més profund, que ens n’acosta la manera de ser, els orígens a Súria, la proximitat amb el món dels pagesos rabassaires que treballaven les terres dels vells propietaris i l’inici de l’explotació de mines de potassa, la inesgotable capacitat d’iniciativa i la implicació política, que el duria a celebrar la proclamació de la República i a col·laborar amb el president Companys durant la Guerra Civil per gestionar la tragèdia que s’havia produït a la Fatarella arran de la matança de pagesos per un escamot violent anarquista. A través de les pàgines d’aquesta novel·la, de lectura amena i extraordinàriament interessant, l’autor ens capbussa de ple en les convulsions socials d’un període conflictiu de la nostra història col·lectiva, en aquest cas prenent com a punt de partença els municipis de Súria, Rajadell, Fonollosa o Manresa, al Bages. Hi retrobem les tensions prèvies a l’esclat de la Guerra Civil, que l’assassinat de José Calvo Sotelo precipita, el desenvolupament dramàtic del conflicte, incloent-hi les sagnants pugnes internes dins el bàndol republicà, com els Fets de Maig del 1937, i un llarg exili, amb canvis freqüents de residència i de feina. Però alhora a París érem nosaltres resseguim els esdeveniments més personals del protagonista, com el primer matrimoni, la separació de la seva dona i una segona família que formarà després, la mort per les febres de Malta d’una filla, una peritonitis que el va deixar al llindar de la mort, els vincles amb els seus pares, els seus fills i germans i els seus amics, entre els quals trobarem Pau Casals, Eugeni Xammar, Joan Alavedra, Pompeu Fabra o Picasso. Home intrèpid i intuïtiu, de molts talents, el veurem dedicant-se a activitats tan diverses com el billar, l’establiment de fusteries, la fabricació de combustible, el funcionament d’una serradora o la gestió d’un circ. Detingut amb el seu germà Florenci per la Gestapo per la col·laboració amb la resistència francesa contra l’ocupació nazi, s’acabarà instal·lant d’una forma estable a Andorra.

Subscriu-te per seguir llegint