Art humà creat per robots

Una imatge generada per un sistema d’intel·ligència artificial va guanyar fa mesos un certamen especialitzat als Estats Units. Els artistes de carn i ossos es queixen en aquest context perquè creuen que les obres produïdes per les màquines no són més que una repetició o una versió del seu talent. Per aquesta raó, conclouen que els robots no són capaços d’anar més enllà d’aquestes formes que, paradoxalment, n’amenacen el seu suport. L’art concebut i desenvolupat digitalment compta amb una llarga tradició, que arrenca amb els experiments de la dècada de 1960 amb plotters i teletips i s’estén fins als programes d’intel·ligència artificial i les instal·lacions, la realitat virtual i un llarg etcètera vinculat a la quarta i la cinquena revolucions industrials. Fins fa poc temps, però, aquesta classe d’art havia consistit més aviat en la interacció entre persones i màquines. Però ara el programari s’endinsa en una dimensió expressiva sense precedents. Així, l’aprenentatge automàtic ha passat de categoritzar imatges a sintetitzar-les amb un criteri notable. La transició ha estat més ràpida del que s’esperava. En pocs mesos han quedat enrere els temes típics –cares d’anime, gats, etc.– i les tòpiques distorsions distòpiques –entre el surrealisme i la ficció científica– i s’han consolidat innovacions com DALL·E 2 d’OpenAI.

Subscriu-te per seguir llegint