Opinió

Pitjor, impossible

La sentència del cas Borràs no ofereix dubtes. Quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per falsedat documental i prevaricació ha estat la condemna del TSJC. Ja no hi ha dubtes: Laura Borràs és una corrupta.

I ja no valen excuses de qui és més o menys independentista. I ja no val continuar buscant el victimisme com a excusa. Les malifetes i els casos de corrupció els protagonitzen les persones siguin d’un color polític o d’un altre. I aquesta senyora va abusar de fraccionar contractes públics per tal d’afavorir un amic des d’una institució cultural de la Generalitat de Catalunya.

Ara viurem una colla d’estirabots d’una destacada independentista que té els dies comptats, políticament parlant, i que representa una autèntica llosa per al seu partit, com molt bé ha insinuat Magda Oranich, que l’ha convidada a dimitir.

En unes eleccions municipals són molts els alcaldes i regidors que es juguen el lloc. La gran majoria són gent honesta i treballadora que donen la cara cada dia davant dels seus veïns. Quin candidat de Junts –molts d’ells amaguen les sigles– voldrà compartir míting amb una corrupta que es nega a dimitir i continua fent volar coloms i parla de persecució política al costat del piròman Quim Torra que difícilment participarà en actes al costat dels candidats secessionistes.

El fet inadmissible del tot és que sabent que Borràs acabaria condemnada, Junts la proposés com a cap de cartell en unes eleccions catalanes i que arribés a la presidència del Parlament, fins i tot amb els vots d’ERC.

Hom es pregunta on és el respecte envers les institucions de casa nostra. Com és possible que fins i tot Junts l’acceptés com a presidenta del partit? Pitjor, impossible.

Destacats membres de Junts com Turull, Batet o Cleries li han donat suport. Aquests senyors ignoren el mal que estan fent als seus candidats en les eleccions de maig a on l’honradesa és una peça bàsica per a guanyar una contesa electoral. La corrupció no es pot abonar de cap de les maneres i tots els testimonis que declararen en el TSJC es reafirmaren en els tripijocs de Borràs que en cap moment va voler fer cas de les advertències dels funcionaris.

Ara és l’hora que el Parlament de Catalunya posi fi a la interinitat i a una situació insostenible. La presidència ha de recuperar el prestigi i els grups parlamentaris tenen l’obligació de trobar una solució. El mateix president Aragonès i el cap de l’oposició s’hi han referit i és d’esperar que cerquin una solució. La ciutadania no es mereix un espectacle tan poc edificant com el de Laura Borràs que, enfangada fins al coll, encara es dedica a esquitxar els seus contrincants polítics.

El clima electoral ja ens envaeix i la Junta Electoral acabarà desencadenant el seu cessament i ja hi tornarem a ser. Ja no es parlarà dels problemes reals del país, sinó que el blanc de totes les crítiques se les emportarà ERC, atès que Borràs insistirà en el fet que el seu judici ha estat polític. I això ja només s’ho creuen una colla de hooligans que no volen veure la realitat.

La sentència no és ferma, però el seu cessament pot ser qüestió d’hores. Mentrestant, aquesta senyora caldria que se centrés en els seus recursos a Europa i en demanar l’indult al govern espanyol per tal de no ingressar a presó.

Avui l’aparició de Xavier Trias com a candidat a l’ajuntament de Barcelona i d’alguns polítics en actiu de l’etapa convergent haurien de fer reflexionar un col·lectiu com és el de Junts que és necessari i que representa un sector de la societat. Però apostar per la radicalització i el victimisme pot conduir-los a la marginalitat. Tard o d’hora els seus líders hauran de plantejar-se si de debò pretenen fer polítiques en favor del progrés o bé aposten per numerets estèrils com els de Laura Borràs o Clara Ponsatí que viatjà a Barcelona al costat del seu advocat per veure’s amb uns quants periodistes i protagonitzar un numeret típic d’un vodevil.

Subscriu-te per seguir llegint