Opinió

La teoria de l'entrepà d'Esquerra

L'estocada final d'Esquerra a Junts es podria produir en les pròximes eleccions catalanes. El sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), fet públic dimecres, apunta a aquesta direcció i tot i que queda molt de temps encara -res fa pensar que els comicis s'avançaran-, unes tendències tan clares són difícils de girar. Si el partit de Borràs i Turull no fos precisament això, una organització amb dos caps tan diferents l'un de l'altre, amb seguidors tan ferms d'un i altre i amb unes idees de futur tan distants les unes de les altres, es podria especular en un ressorgiment d'allò que un dia va ser Convergència, després PDeCAT i actualment un garbuix d'idees i persones que són incapaces de posar-se d'acord amb les coses més simples de la política catalana.

L'enquesta situa el PSC com a guanyador d'unes hipotètiques eleccions, si se celebressin avui, trencant l'empat en escons amb Esquerra. Els socialistes obtindrien entre 34 i 40 diputats; ERC, entre 29 i 34 i JxCat, entre 22 i 28. Cert és que si agafem la forquilla baixa dels republicans i l'alta dels postconvergents, la distància es redueix a un sol escó, tal com és en l'actual arc parlamentari. I si ens situem en el pitjor resultat de Salvador Illa i el millor d'ERC, els dos partits empatarien a 34. També és cert que el partit de Turull i Borràs guanya suports respecte a l'anterior enquesta del CEO i, en canvi, el de Pere Aragonès en perd.

Hi ha una dada interessant. L'enquesta es va fer entre el 27 de febrer i el 24 de març, quan ja s'havia celebrat el judici a Laura Borràs, però no es coneixia encara la sentència. És molt difícil especular quina incidència podria haver tingut la decisió del tribunal en el resultat del treball del CEO. El que sí que es pot intuir és que quan arribin les eleccions, si Junts ha estat capaç de solucionar el conflicte Borràs, poca o cap incidència podrà tenir el cas. El judici a la presidenta del partit no crec que sigui el principal problema. La debilitat de JxCat està en l'estratègia i en com la transmet a l'opinió pública. El partit hauria de decidir-se, fer-se fort, tenir una línia clara, apostar per un lideratge únic i esperançador. Ara per ara, està lluny d'aconseguir-ho i no crec que tingui temps d'arribar-hi abans de les eleccions autonòmiques.

Dit això, ens hem de quedar en les tendències, que és per al que serveixen les enquestes. Si bé Junts és qui ho té pitjor per guanyar, diria que molt difícil, tampoc tenen un paper galdós els republicans. La presidència i el govern estan a les seves mans i no sembla que aquest fet jugui gaire a favor. Si tenen el poder i no acaben d'arrancar -el millor resultat dels sondejos els hi donen tres diputats més dels actuals- indica que la població no acaba d'estar satisfeta de la gestió i que s'ha instal·lat la idea de la debilitat des de la sortida de Junts de l'executiu. De fet, a això ha jugat el partit de Borràs i Turull i sembla que li està sortint prou bé.

Esquerra té el problema de l'entrepà. Està en mig de PSC i Junts. Ha de lluitar contra els dos i el desgast és extraordinari. La gestió que fa de temes com la sequera no ajuden gens, ni tampoc les decisions que es prenen al departament d'Educació, amb una manca absoluta de lideratge per part de Josep González-Cambray. Pere Aragonès hauria de decidir si no li convindria provocar una nova crisi de govern, posar ordre i intentar vendre gestió i més gestió. No és fàcil perquè cap dels seus rivals li posarà fàcil.

Salvador Illa espera, assegut, amb paciència i, encara que a estones sembli el contrari, sense moure's gaire. La fressa li seria perjudicial i mentre Esquerra continuï en la situació actual, no s'ha de preocupar en excés per arribar a les eleccions amb major percepció electoral que la que té ara. ERC, en canvi, si no fa res, es podria quedar com a primer partit de l'oposició malgrat haver estat presidint i governant tot un mandat.

Subscriu-te per seguir llegint