Opinió

Josep Mascort Ribot (La Creueta, 20/11/1898-11/8/1970)

He insistit sovint en la tasca que desenvolupa la Fundació Josep Irla especialment en el terreny de la recuperació i de la restitució de la memòria històrica. Josep Vall sota l’atenta mirada dels diferents presidents de la Fundació, Josep Huguet i Joan Manuel Tresserras els més recents, ha restituït pas a pas la història dels dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Si algú es pregunta per la funció de les fundacions dels partits polítics només ha d’anar al catàleg de la Fundació Irla i específicament a la nòmina de personatges rescatats de l’oblit amb recerques incansables als llocs més recòndits del món per tal de seguir-ne la pista. És evident que l’etapa d’hegemonia política d’ERC des d’abril de 1931 fins a febrer de 1939 va deixar una llarga relació de càrrecs públics, dirigents polítics, a l’àmbit nacional i local, que conduïren els afers de Catalunya, Catalunya endins i Catalunya enfora, fins que la debacle final de la Guerra Civil va escapçar moltes d’aquestes vides. Uns, víctimes directes de la repressió, d’altres en un exili interior o exterior, tots amb les vides trencades i l’imperatiu moral i polític de refer-se.

Josep Vall ha estirat tots els fils haguts i per haver, ha planificat una obra coral de recuperació, ha triat els autors més adients per a cada cas i ha confegit un model de biografia on es combinen amb un equilibri notable la recerca històrica, la documentació gràfica, i les aportacions documentals amb textos dels biografiats.

A Girona mateix en tenim una bona mostra amb les biografies dels alcaldes Joaquim de Camps i Arboix i Pere Cerezo que han ajudat a refer el fil de la història al costat de les biografies del primer alcalde republicà Miquel Santaló i Parvorell que ens han ofert Salomó Marquès i Xavier Carmaniu, des d’altres àmbits editorials.

Ara hi podem afegir la biografia de Josep Mascort Ribot. El seu nét Josep Pastells Mascort ha estat l’encarregat d’escriure aquest perfil biogràfic carregat de tendresa i admiració. A Josep Mascort, republicà lleial, catalanista devot (Fundació Irla, febrer de 2023) hi trobem una introducció de Laia Cañigueral i un pròleg del professor Josep Clara Resplandis: «Josep Mascort redescobert». Clara reprèn així el fil de la seva pròpia tasca de redescobriment que va iniciar en un article de premsa de 1988 i lliga ara els seus records personals i el bagatge de les seves recerques per acostar-nos al seu propi descobriment a través de les pàgines de L’Autonomista i del Magisterio Gerundense.

El gruix del llibre el constitueix una apretada i suggerent biografia ben documentada i ambientada amb textos procedents de la correspondència familiar que il·lustren amb detalls significatius l’evolució de la personalitat de Josep Mascort, mestre republicà, fill de la Creueta. I complementen el volum una tria de textos de Josep Mascort seleccionats del repertori de trenta articles i cinc convits poètics que Josep Pastells ha recollit i una bibliografia.

Josep Pastells desgrana la vida del seu avi. L’entorn de la vida familiar a la Creueta amb tasques al camp i al bosc, els anys escolars primer a l’escola de Josep Dalmau Carles i després al Grup Escolar de la Gran Via que es va inaugurar el 1911, el decantament progressiu cap a una orientació professional lluny de les activitats agràries, la feina a la foneria de Tomàs Solés i Cia entre 1913 i 1916.

L’any 1916 Mascort es va matricular a la Normal per fer el Magisteri. Descobreix la seva vocació i descobreix la que seria la seva companya, Maria Clota, de cal Tarlà. La petjada de Cassià Costal és indiscutible. Durant un temps compagina els estudis amb el treball a la farinera que s’ha posat en funcionament a pocs metres de la seva casa familiar.

L’any 1921 amb el títol de mestre a la butxaca inicia una carrera professional que el portaria primer a l’escola del Poble Nou de Barcelona, ocasionalment a Viladonja al Ripollès, a Santiago de Ois a Galícia el 1925 després de guanyar les oposicions i successivament a Queralbs i Vilanna, a partir de 1930. La seva aproximació a Girona i a la Creueta el vinculen ràpidament amb un activisme polític en defensa de la llengua catalana, en defensa d’una escola pública i activa i prodigant compareixences públiques diverses. Miquel Santaló que articula el republicanisme gironí el vincula amb la candidatura d’ERC a les Corts Generals. Mascort seria diputat electe en les eleccions de novembre de 1933 i ho tornarà a ser en les eleccions de febrer de 1936.

La seva activitat política es focalitza molt en la defensa dels afers gironins i molt específicament la voluntat d’enfortir la xarxa d’escoles públiques. Les convulsions de 1934, els fets d’octubre, i sobretot la gran sotragada del cop d’estat de juliol de 1936 porten Mascort a compaginar el seu compromís com a diputat a Madrid amb la direcció de la Normal (1936-1938), l’alcaldia de Bescanó (setembre 1937-setembre 1938) i finalment assumeix la tasca de Comissari de la Generalitat a Girona (agost 1938-febrer 1939).

El camí de l’exili el porta amb la seva família primer a França i finalment a Mèxic. Després d’una estada breu a Ciutat de Mèxic s’instal·len a Texcoco; aquí li són d’utilitat extrema els coneixements adquirits a la Creueta i Girona: les feines del camp, de l’hort, del bosc i el magisteri. A Texcoco funda i dirigeix una escola amb èxit i reconeixements fins i tot pòstums. La vida de l’exili és una combinació d’enyorança, de rutina diària i d’efemèrides i trobades dels exiliats a tenor de les circumstàncies polítiques. L’any 1949 torna a la Creueta. Primer ho fa la seva dona i la filla; els mesos de separació fins el seu retorn marquen un moment ple de melancolia. A Girona discretament ell i el seu cunyat condueixen una acadèmia a les escales de la Llebre. Aquí és on el prologuista Josep Clara el va conèixer, abans de descobrir-ne la dimensió històrica i política.

Amb un peu a Mèxic i un peu a la Creueta, la correspondència entre els dos nuclis familiars té una riquesa de detalls, de matisos i d’evocacions que en Josep Pastells ha explorat i mostrat amb intel·ligència i sensibilitat. Tots els exilis s’assemblen i no hi ha dos exilis iguals.

Avui 14 d’abril és un bon dia per evocar el testimoni de Josep Mascort Ribot de la Creueta.

Subscriu-te per seguir llegint