Victimisme per tapar vergonyes

Joan Laporta continua sense donar cap explicació convincent del cas Negreira. És el que li toca perquè no en té cap que pugui justificar els pagaments milionaris a qui va ser vicepresident dels àrbitres, sense que els colors li pugin a la cara. Però el president del Barça és hàbil. Sap com fer que una cosa que en principi li és incòmoda en l'àmbit comunicatiu no el perjudiqui com se suposa que l'hauria de perjudicar. Tothom sabia que en la roda de premsa de dilluns no explicaria per què es va contractar Negreira, perquè se li van pagar tants diners, perquè es va ocultar tots aquests anys els pagaments, ni perquè es va trencar la relació quan aquest va deixar de tenir el càrrec a l'estament arbitral.

Només una escenificació: quatre caixes al damunt de la taula on suposadament hi havia els informes que, en cas d'existir, tampoc justificarien tanta despesa. Però Laporta és hàbil, o els seus assessors ho són. Només va fer una cosa en dues hores de roda de premsa i ho va fer molt bé: desviar l'atenció. Va aconseguir que el focus se centrés en el Reial Madrid i no en el Barça. I tothom a parlar de les acusacions al club blanc. Florentino Pérez va entrar en el joc unes hores més tard amb un vídeo que va contribuir, encara més, a continuar desviant l'atenció. Els culers més incondicionals van tenir el que buscaven amb Laporta; i els seguidors del Madrid, tres quarts del mateix amb Florentino. Mentrestant, ningú explica els perquès de tota aquesta història i, el que és més greu, ningú es responsabilitza de res perquè entre tots estem deixant que així sigui. El victimisme de sempre que només serveix per tapar vergonyes.

Subscriu-te per seguir llegint