Municipals de baixa intensitat

Està succeint una cosa curiosa amb aquestes eleccions municipals. El percentatge dels qui votaven per adhesió a una idea o a un partit, contra aquells que analitzaven la situació i variaven el seu vot, més coneguts com a «indecisos», variava segons les eleccions. En aquests comicis sembla que els «indecisos» haguessin desaparegut del mapa, segons ho acusa l’accionar de les campanyes.

El 28 M sembla decantar-se de manera molt clara per apel·lar a l’afiliació. A més d’una setmana d’iniciades les campanyes, la maquinària política dels partits no sembla dirigir l’artilleria a captar nous vots. La majoria ja sembla que té clara la seva adhesió ideològica. Pel llegat del procés, a Catalunya la trinxera ideològica sembla més fonda que en altres llocs. Com a màxim, si el votant es mou de trinxera, ho farà a la del costat.

Tant és que s’apel·la a l’afiliació, que Gemma Geis, primera de la llista de Junts per a l’alcaldia de Girona, esmentava fa pocs dies que eren la llista que tenia Puigdemont com a president. Si a Girona hom li preguntés als votants de Quin Ayats (ERC), als de Sílvia Paneque (PSC), o als de Guanyem Girona quins plans tenen per a la ciutat, podria estar segur que més del 90% no en tindria ni idea.

Per aquí volta Laura Borràs acompanyant els candidats de Junts a diversos municipis, aquesta setmana va ser a Manlleu, Vilafranca i a Castelldefels. Borràs, trobada culpable per la justícia de corrupció, es nega a quedar en segon pla. Com que el votant crític no hi és ni se l’espera, i del que es tracta és de cridar a files, poc importa el promptuari de Borràs per a aquestes eleccions. Un altre exemple clar de la política de trinxera.

En segon lloc, a municipis com Girona hi ha cert desgast temàtic. S’ha parlat tant de l’ampliació de l’Hospital Trueta, que cada tants mesos sembla trobar el projecte definitiu, que poca importància té el que diguin els polítics en campanya.

Per acabar, la majoria dels partits saben que pactaran en un o altre municipi. Segons les enquestes, els pactes estaran a l’ordre del dia. Posar a parir l’adversari i després pactar tampoc no té gaire sentit. Aquest sembla ser un altre motiu pel qual, llevat excepcions, com Barcelona, no sembla que hi hagi gaire debat.

A causa del vot captiu, el desgast temàtic i els pactes, les municipals de tot Catalunya són unes eleccions de molt baixa intensitat, de poca polèmica, d’arrossegament més que d’aconseguir noves conviccions.

Subscriu-te per seguir llegint