Opinió

Josep Costa Balanzat*

Energia fotovoltaica en comunitats de veïns

Sense reformar el codi civil, les comunitats de veïns no ho seran també energètiques

Imatge d’una instal·lació fotovoltaica al terrat d’un bloc de pisos.

Imatge d’una instal·lació fotovoltaica al terrat d’un bloc de pisos.

Així com les instal·lacions de panells solars en habitatges unifamiliars proliferen a bon ritme, en els blocs de pisos són escassíssimes. I no és així per què els habitants dels segons no hi tinguin interès. De fet, moltes comunitats de veïns ho intenten, però topen amb la dificultat d’articular-la, orfes d’un Codi Civil que les acompanyi.

Però anem a pams. Els panells solars van a la teulada dels blocs de pisos, les quals són “elements comuns” de l’immoble. La llei diu que els “elements comuns” són indivisibles (no val això de “a mi em pertoca un 5% de la teulada”) i, fins fa ben poc (finals del 2021), les decisions sobre què s’hi podia fer necessitaven l’acord de TOTS els veïns (acords per unanimitat o, en alguns casos, majoria qualificada de 4/5 parts).

En un bloc , però, és molt poc probable que TOTS els veïns estiguin d’acord en alguna cosa i més encara en una de prescindible com ho és la dels panells. Els propietaris amb el pis en lloguer, o amb prioritats econòmiques alternatives, no hi estaran d’acord. Per posar remei al bloqueig que representa la necessitat de la unanimitat, la llei de divisió horitzontal va ser modificada amb el decret llei 28/2021 (en vigor des del 23/12/2021). Aquest rebaixa les majories necessàries per prendre acords relacionats amb la instal·lació de sistemes d’eficiència energètica o d’energies renovables en els elements comuns de l’immoble. Permet que els acords per col·locar una instal·lació fotovoltaica d’ús particular (que beneficia a un sol veí) en una teulada “de tots” només requereixi majoria simple (en nombre d’assistents i en quotes de participació). Perquè ens entenguem: en un bloc de 30 habitatges (per fer-ho fàcil, tots amb la mateixa quota) que celebren una reunió de la comunitat a la qual assisteixen 8 propietaris, amb el vot a favor de 5 d’ells es pot acordar que la teulada (recordem, de TOTS 30) quedi totalment coberta de panells solars per a l’ús particular de 2 propietaris.

No hi ha dubte que aquesta modificació incentiva ARA la instal·lació de panells en blocs. Ara bé, la completa desvirtuació del sentit d’“element comú” de l’immoble i la complexitat tècnica de revertir l’ús particular de l’element comú que representa una instal·lació particular, anticipen una enorme conflictivitat veïnal a mitjà termini. L’interès a autogenerar creixerà inevitablement a mesura que el consum es vagi electrificant. Què passarà quan un veí que no té panells en vulgui gaudir? El nou decret contempla la situació amb quelcom que es podria resumir en: “si la instal·lació ho permet, qui s’hi vulgui connectar de nou ho ha de demanar i pagar el que no va pagar en el seu moment”. A la pràctica, la resposta al condicional “si la instal·lació ho permet” serà negativa. No es pot connectar. I llavors, què?.

El lector es pot preguntar si hi ha alternativa a l’ús particular d’elements comuns. La resposta és ferma i inequívoca: les comunitats energètiques. Les comunitats energètiques estan recollides com a modalitat d’autogeneració en el Reial decret 244/2019. Consisteix en que una instal·lació fotovoltaica dona energia a un col·lectiu de consumidors, els quals constitueixen la comunitat. Això vol dir que dels panells solars no va cap cable a casa de ningú sinó que l’energia produïda va a la xarxa a través d’un comptador de la distribuïdora. La distribuïdora la reparteix virtualment entre els membres de la comunitat segons una taula que aquesta ha definit (a un li toca el 3% i a l’altre el 6% i etc). De manera que en el rebut de la llum de cada membre de la comunitat, aquesta energia generada es resta de la consumida, pràcticament igual que si tingués una instal·lació particular tradicional (de fet, si anéssim al detall del mecanisme de compensació, un 20% millor). Aquesta taula de repartiment entre els membres de la comunitat es pot actualitzar periòdicament. Les comunitats energètiques no només són la manera més eficient d’abordar la inversió sinó que representen un nou model social d’organització en un tema tan crític com el de l’autonomia energètica.

Instaurar una comunitat energètica en una comunitat de veïns seria d’allò més natural. Si són tan inhabituals és per la dificultat de congeniar la comunitat energètica amb la llei de divisió horitzontal del Codi Civil català. La llei fa impossibles coses tan aparentment simples com votar a favor que la comunitat de veïns compti amb una instal·lació fotovoltaica d’un cost X i no quedar automàticament obligat a invertir-hi. No és una situació tan estranya: un propietari pot veure amb bons ulls que la comunitat compti amb panells solars als quals hi podrà tenir accés quan ho desitgi i no estar en aquest moment en disposició, o amb la voluntat, d’invertir-hi.

En el passat, el Codi Civil ha sabut regular noves situacions que generaven problemes de convivència entre veïns: la instal·lació d’un ascensor o, en la seva època, la connexió a l’antena parabòlica en són exemples clars. Una teulada fotovoltaica en una comunitat de veïns constituïda, també, com a comunitat energètica ha de regular aspectes poc extrapolables a altres elements. Per exemple, si un veí que no formava part de la comunitat s’hi vol adherir, no n’hi ha prou que pagui el que no va pagar en el seu moment. L’energia que es destini a aquest nou veí s’haurà de descomptar de l’energia que rebien algun/s dels veïns que ja hi eren. Qui cedeix energia? Com se’l compensa per la inversió que va fer inicialment?

A Catalunya, algunes, massa poques, comunitats de veïns han donat una resposta a aquests interrogants amb pactes interns que s’han hagut de cuinar amb imaginació i molt d’esforç. El resultat és el que el sentit comú assenyala com a solució més adequada per a una comunitat de veïns: una instal·lació propietat de la comunitat de la qual tots els propietaris en poden gaudir quan ho considerin oportú. De moment, el nostre Codi Civil ho ignora i, en canvi, afavoreix l’ús particular d’elements comuns, clara font de conflictes veïnals d’aquí no gaire.


*Josep Costa Balanzat és president d’una comunitat de veïns constituïda com a Comunitat energètica i Catedràtic d’Universitat al Departament de Física de la Universitat de Girona