28-M: guanya Quim Nadal

El dia que l’ex-batlle Nadal celebrava les seves noces de platí vitals (feia 75 anys), llegíem la notícia que tothom esperava, des de la seva darrera metamorfosi, que el va dur a entrar en un govern monocolor d’ERC, com a Conseller d’Universitats. Efectivament, Quim Nadal, que va ser Honorable Conseller i alcalde de Girona prop de 23 anys, vestint la samarreta del PSC, ara es va fer la foto amb Quim Ayats i va manifestar que dona suport al candidat republicà a l’alcaldia de Girona.

Som uns estudiosos del camaleonisme polític i, en aquest apartat, uns grans admiradors/detractors de Napoleó Bonaparte, Tayllerand i Fouché. Hem de confessar que malgrat que hem estat molt crítics i que sovint li hem dedicat articles, escrits, sàtires i fet nombrosos collage, dibuixos i caricatures, ens fascina la figura del Nadaló com a arquetip del polític intel·lectual orgànic, modernitzador i defensor dels interessos de la burgesia gironina.

Dins la fase global del capitalisme neoliberal en la que ens trobem, de la qual advoquen, d’una forma més o menys velada, tots els partits que concorren a les eleccions municipals, hem de dir que, al nostre parer, no fan res més que frenar els anhels legítims de la població, barrant el pas als qui voldríem que es presentessin unes veritables candidatures socialistes, comunistes, ecologistes i independentistes als nostres ajuntaments.

Dins aquesta mediocritat manifesta, suren els polítics arribistes a l’estil de Quim Nadal que sempre ha anat surfejant damunt les ones i que, fins i tot, va anar d’un pèl que una carambola política no l’encimbellés a la presidència de la Generalitat l’any 1995, com ara li ha succeït a Pere Aragonès. En Quim Nadal, sempre ha estat un gran admirador d’en Julio Iglesias i també de Josep Pla, un personatge que el fa caure de culs, no sols com a escriptor brillant que va ser, sinó també com a intel·lectual orgànic de la burgesia catalana del segle XX.

No hi ha gaires aires de renovació al país, en aquestes eleccions. En el cap i casal repeteixen Colau, Collboni, Ernest Maragall i l’ex-alcalde Xavier Trias, tots volen ser batlles de Barcelona. A Girona, només Junts posa una cara nova en el cartell electoral, presentant a la Gemma Geis. Els altres partits, tornen a provar sort amb els mateixos caps de llista del 2019: Ayats per ERC, Lluc Salellas per Guanyem Girona, Paneque Sureda pel PSC i fins i tot Eugènia Pascual Puig gosa tornar a presentar batalla reencapçalant la candidatura d’En Comú Podem.

Malgrat que fa molts anys que va deixar l’alcaldia de Girona, Quim Nadal, que té una ombra allargada, és present a tota hora, quan el que es planteja són uns comicis locals. A ningú se li escapa que és un home que sempre ha tingut una gran voluntat de poder. Si bé hem de dir que mai ha deixat d’exercir la seva vocació d’historiador. D’una manera o altra, sempre ha seguit vinculat amb la universitat i la recerca.

Quim Nadal, és un gran conspirador, però també, cal dir-ho, és un treballador incansable. Contínuament està escrivint, viatjant, col·laborant en premsa, fent de tertulià, presentant llibres, fent conferències,... en definitiva, manté una presència mediàtica constant i persistent. És un home que no para mai quiet i que es veu en cor d’interpretat tots els papers de l’auca.

Històricament, al seu voltant sempre hi ha tingut gent fidel que, en diferents sectors, formant part dels seus equips, han influït a la societat i han conformat allò que a Girona coneixem com el nadalisme.

A les eleccions municipals d’aquest 28 de maig, s’ha produït un autèntic big-bang nadalista, una gran explosió que ha fet que gent de l’entorn de l’exbatlle estigui involucrada en la majoria de candidatures que tenen possibilitats d’aconseguir l’alcaldia de Girona.

Així, als candidats republicans, ja hem dit que, el mateix Nadal, els hi ha donat suport d’una forma explícita. En la llista del PSC és on hi trobem més nadalistes convençuts com ara Francesc Francisco, Josep Quintanas, Manel Nadal, Joan Pallàs Puigdomènech, Josep Palouzié,... A la candidatura de Guanyem, els nadalistes confessos o exmilitants del PSC, remen des de fora. Així entre les cent persones que advoquen pel canvi, hi trobem noms que històricament han estat vinculats amb el PSC com ara Josep M. Fonalleras, Narcís Comadira, Amèlia Barbero, Victòria Saget, Àngel Quintana, Roger Casero, Dolors Oller i el gran fitxatge de Lluc Salellas: Anna Pagans. Quin canvi representa una alcaldessa que va ser ungida per en Quim Nadal? Què ha passat aquí? Que l’Anna Pagans, una dona d’ordre, s’ha begut l’enteniment i s’ha radicalitzat de sobte? O és que la CUP ha rebaixat tant els plantejaments que no sols ja no espanta a ningú sinó que, a més a més, tothom s’hi veu amb cor de donar-li suport?

Els tres partits independentistes amb possibilitats de governar a l’ajuntament de Girona han girat full, s’han oblidat de l’1 d’octubre i van bojos per pactar amb la Paneque. Així doncs, vist el que hi ha, el que està en joc aquest 28 de maig, es saber si la Sílvia, que juga a cavall guanyador, serà tinent d’alcalde o directament alcaldessa.

Estic molt decebut amb la política dels partits i tinc la sensació que cap candidatura reclama el meu vot. No veig, en cap lloc amb possibilitats de sortir, noms que tinguin un autèntic pedigrí revolucionari. Pensem en els llegendaris Just Casero, Francesc Pararols, Sebas Parra, Joan Miró,...

Ningú m’explica què passarà amb les dues masies que volen enderrocar per a construir el nou Trueta o si molts gironins hauran de dur el cotxe a desballestar quan, passat l’estiu, s’activi la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Cap candidat es compromet a fer una política autènticament d’esquerres, foragitant de les institucions les empreses de serveis vinculades al gran capital i a l’IBEX-35, per exemple. Encara no sé què faré, però una cosa sí que tinc clara i aquesta és que, si hi haguessin llistes obertes, votaria en Blanch.

Subscriu-te per seguir llegint