Nervis a flor de pell

Si hi ha un resultat incert en aquestes properes eleccions municipals és a la ciutat de Barcelona. Des de fa ja moltes setmanes s’estan publicant enquestes que donen uns barems molt ajustats. Segons el mitjà que les publica, el guanyador pot ser Jaume Collboni o bé Ada Colau. En aquestes darreres dates Xavier Trias s’ha desinflat i ja els estudis d’opinió en general el situen en tercera posició per davant d’un Ernest Maragall que ningú no li dona possibilitats d’igualar els resultats de fa quatre anys.

És un frec a frec on pot passar qualsevol cosa. Aquesta setmana serà decisiva i els favorits hauran d’anar en compte de no patir cap relliscada que els pugui ser perjudicial.

Tinc la impressió que qui arribi la nit del proper diumenge en primera posició serà qui s’emporti el gat a l’aigua. Difícilment sorgirà un Valls que voti en contra de qui guanyi les eleccions. Tot feia pensar que el veterà Maragall era alcalde in pectore, atès que fou el líder més votat, però l’exprimer ministre francès preferí una alcaldessa no independentista.

Ara el secessionisme resta en un segon terme. Els més extremistes de Junts s’han vist obligats a empassar-se el gripau d’un Xavier Trias, que amaga les sigles del partit i que fa una campanya a l’estil convergent. Malgrat tot, són molts dies d’anar amunt i avall i ha perdut pistonada. Els anys no perdonen i el candidat ha comès errors incomprensibles, tot mirant més cap al passat que no pas cap al futur. D’altra banda, ja ha dit que si no guanya se’n va cap a casa... per la qual cosa possiblement estem vivint la darrera etapa política d’un home honest, d’aquells que manquen a la vida política catalana. Gent amable, sense línies vermelles i capaç d’entendre’s amb tothom.

Qui millor es mou en campanya és Ada Colau, a qui se li farà curta. Té el suport de Yolanda Díaz i aquests dies està despertant el seu electorat. No s’està de dir que és l’única opció d’esquerres i potser no li manca raó. Aquestes eleccions semblen un plebiscit sobre la seva persona, però té un avantatge: els seus electors oponents hauran de repartir el vot entre diferents llistes. Penso que si guanya en nombre de vots –encara que empati a regidors– té l’alcaldia assegurada.

Jaume Collboni està fent una bona campanya però, malgrat que el vent bufi a favor dels socialistes, no aconsegueix desempallegar-se de l’ombra dels seus adversaris. Abandonar el govern a pocs dies de l’inici de la campanya fou un error greu i l’alcaldessa li retreu en totes les intervencions. El PSC necessita forçosament guanyar davant el suport que està rebent de Pedro Sánchez que fins i tot tancarà la campanya a Barcelona. Alguns periodistes ben informats parlen d’un hipotètic pacte Trias-Collboni, però difícilment la suma dels dos els facilitarà una majoria absoluta. Si fos així, els vots de l’exalcalde podrien decantar la balança en favor del candidat socialista, perquè Trias farà tot el possible perquè Ada Colau perdi la cadira.

Per la seva banda, Ernest Maragall és el candidat més ben valorat, però les enquestes li donen una pèrdua important de regidors. Ha quedat despenjat en perdre el vot útil de l’independentisme. L’aparició de Trias li ha restat molts vots i la situació als carrers de Barcelona avui no és la mateixa de fa quatre anys. Són pocs els candidats arreu del país que basen la campanya en el procés i en l’1 d’Octubre. Una davallada d’ERC al cap i casal de Catalunya pot ser un pas enrere important en el propòsit dels republicans de continuar millorant resultats a l’àrea metropolitana on Gabriel Rufián s’estrena a Santa Coloma de Gramenet. No cal dir que la victòria de qualsevol formació política passa per guanyar a Barcelona o millor dir per aconseguir una alcaldia que avui per avui presenta molts interrogants.

Subscriu-te per seguir llegint