Opinió

Marc Gasol i la (doble) feina feta a Girona

Entre la tardor del 2010 i el gener del 2015, El convidat va ser un dels programes més reconeguts, i amb millors audiències, de TV3. El format era relativament senzill. Albert Om anava convidat durant un cap de setmana a casa d’alguna persona coneguda i, en un ambient volgudament distès, es muntava una mena d’entrevista de to amable sobre aspectes més personals d’esportistes, músics, metges, científics, actors, escriptors, polítics... El desembre del 2013, en el capítol que tancava la quarta temporada, Om va viatjar fins a Memphis. A casa de Marc Gasol. Allà, mentre jugaven un improvisat 21 a la típica cistella sobre la porta del garatge de les cases nord-americanes de les pel·lícules, el periodista osonenc li va preguntar si, un cop acabada la seva carrera a l’NBA, li agradaria «tornar al Barça». I, per a sorpresa de molta gent que coneixia poc les experiències vitals del pivot, Marc Gasol va respondre que la seva il·lusió seria tornar a jugar a l’ACB amb Girona. I la realitat és que ha complert la seva paraula.

Dimecres al vespre, després del partit contra Baskonia, Marc Gasol i la resta dels membres del Bàsquet Girona feia la volta a la pista d’un pavelló que, un partit més, es va complir amb els poc més de 5.000 espectadors que hi caben. Abraçant-se a uns i a altres, Gasol podia tenir la sensació d’haver deixat la feina feta. De doble feina feta. Com a equip per haver assegurat la permanència en l’any del retorn a la màxima categoria -«el més important aquesta temporada ra assolir la permanència», comentava ell mateix al final del partit-, però sobretot com a president i fundador de club. D’un Bàsquet Girona que va començar com una escola de bàsquet quan ell encara estava en actiu a l’NBA i que, amb pocs anys, s’han convertit en un club amb un primer equip capaç d’omplir Fontajau en partits d’ACB, en una estructura amb un ampli bàsquet base tant en masculí com en femení desterrant els recels amb l’Uni, en una entitat implicada socialment amb equip de cadires de rodes, anglès a les escoles, narració de partits per a invidents, programes sobre alimentació en els joves... I tot això quan alguns pensaven que la seva il·lusió era tornar al Barça.

Subscriu-te per seguir llegint