Absternir-se de votar

No votar és un dret i s’ha de respectar. No es pot obligar a ningú a presentar-se al col·legi electoral corresponent a dipositar la papereta amb la llista que més li agrada o que menys li desagrada. Dit això, què és una veritat inapel·lable, voldria aprofitar aquesta jornada, dita de reflexió, per rumiar una mica sobre les motivacions (o desmotivacions) d’aquells que, podent exercir aquest dret ciutadà fonamental en una democràcia, opten per no moure el cul del sofà o se’n van d’excursió. Segurament l’argument més clàssic en favor de l’abstenció és aquell que es pot proclamar en veu alta amb un colze sobre la barra d’un bar i una ampolla de cervesa a l’alta mà: no penso anar a votar. Són tots una colla de pispes. Ja s’ho faran. Exercir el dret a no votar implica, d’entrada, el convenciment que, guanyi qui guanyi, l’abstencionista no en traurà res de bo. Però, al meu entendre, implica també una escassa autoestima personal en el sentit de no creure en un mateix i la capacitat de la ciutadania per canviar o orientar les coses. Em fa l’efecte que qui no vota, a més de no tenir en bon concepte la classe política, tampoc no té un bon concepte d’ell mateix. Es fa estrany creure que, de totes les opcions, no n’hi hagi cap que li agradi o desagradi més que les altres i això l’impulsi a escollir una papereta o altra. Puc entendre, també, una abstenció bonista, que vindria a dir: ja m’estarà bé el que decideixin els altres per mi. Però aquesta actitud conté un error matemàtic, perquè, ben mirat, qui no vota també decideix.

M’explico: potser li valdria la pena reflexionar a qui no compareix davant de l’urna el dia de les eleccions, que la seva no-acció equival a sumar el vot a l’opció política antagònica del que un pensa. Perquè, segur que alguna cosa deu pensar. Gosaria dir que abstenir-se equival a votar contra un mateix. Joan Fuster ho va dir d’una manera clara i contundent: «La política o la fas o te la fan».

Una cosa ben diferent és l’anàlisi posterior a les eleccions que fan alguns comentaristes que pretenen interpretar el pensament de l’abstenció. Gran error, perquè dels abstencionistes només en tenim una certesa: que no han dit res. Tot plegat sigui dit amb respecte per als que no voten i cedeixen el vot a qui pensa diferent d’ells. Hi tenen dret. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint