El Barça del canvi

A mb l’adeu de Busquets, reconegut ahir pels culers com el que és, una llegenda del club i un dels millors migcampistes de la història, es va certificar el punt final del millor Barça de la història. El del futbol de toc i vertiginós, el del sextet, un equip admirat a tot el món. Sergio, sempre discret però fonamental, era l’últim supervivent d’aquella plantilla inoblidable. També es va acomiadar del Barça Jordi Alba, que va arribar una mica més tard, però que sempre serà recordat com un lateral esquerre extraordinari. Tots dos no van poder ocultar l’emoció, sobretot Jordi, en emprendre un nou camí. Normal, resulta complicat dir adeu a la que ha estat casa teva durant tants anys, però Sergio i Jordi han sabut anar-se’n a temps, per la porta gran, reconeguts per tots. I no ho han tingut fàcil. A Alba van voler vendre-li de mala manera, dient-li fins i tot el club al qual havia d’anar. Es va resistir i va continuar rendint a un gran nivell fins que la irrupció de franc va acabar amb la seva condició d’indiscutible. La presència de Busquets s’ha anat dosificant i ha rebut pals (sobretot després de les nits tràgiques a Europa), però ningú ha estat capaç de llevar-li el lloc i ha acabat com va començar allà per 2008, sent titular. Ara, conscient que el temps passa i que és millor marxar abans que et tirin, fa un pas al costat a pesar que Xavi volia que continués. L’honra.

Tots dos van ser grans còmplices de Messi al vestuari i al camp i autèntics referents per als més joves. Amb ells s’acaba una etapa escenificada amb l’adeu al Camp Nou. Es desmunten els seients, s’arrenca la gespa… I s’emprèn el difícil canvi a Montjuïc. Arriben temps d’incertesa per al club, no serà fàcil enganxar als afeccionats en una casa temporal i en una altra zona de la ciutat. A sobre, serà molt difícil atreure als aficionats amb grans fitxatges. La crisi econòmica assota des de fa massa temps i impedeix restaurar la plantilla amb incorporacions potents. És el que hi ha. Toca, que no és poc, confiar en La Masia més que mai, l’autèntic baluard de la institució. Una fàbrica de talents que nodreix al primer equip amb una eficàcia extraordinària. Tant de bo els culers aconsegueixin il·lusionar-se de nou. La Lliga de Xavi, sens dubte, ajudarà.

Subscriu-te per seguir llegint