Recentment s’ha presentat l’estudi de l’Observatori de l’Enginyeria de l’any 2022, que proporciona dades del sector a l’estat espanyol. Les principals conclusions són que el col·lectiu de l’enginyeria està format per uns set-cents cinquanta mil professionals, i que d’aquests el 65% són enginyers tècnics i de grau, mentre que el 35% disposa d’un màster.
L’estudi també indica que el principal sector de dedicació és el sector industrial, on treballa el 43% del col·lectiu, i que la majoria d’aquests, un 86%, hi treballa directament com a empleats. De fet, l’ocupació en el camp de l’enginyeria és alta, amb una taxa d’ocupació del 98%, amb un salari mitjà d’uns 33.000 euros. També es constata un biaix de gènere, ja que la majoria dels professionals són homes, un 80% del total, i joves, doncs el 75% són menors de 45 anys.
Una afirmació contundent continguda a l’estudi, mostra que en aquest país no s’inculca als enginyers i enginyeres la capacitat de desenvolupar coneixement disruptiu, així com que hi ha una certa aversió al risc i preferència per la seguretat entre aquests professionals, que pot influir en el fet que el 86% d’ells treballi per compte aliè i no exerceixi lliurement la seva professió.
És cert que, en general, molts professionals eviten prendre decisions i esperen l’aprovació o iniciativa d’un altre. Això pot ser perquè prendre decisions implica sortir de la zona de seguretat i comporta un risc i una responsabilitat. Fa anys, un jurista que feia xerrades al Col·legi sobre responsabilitat civil sempre deia en to d’humor, que els professionals d’exercici lliure gaudeixen de llibertat provisional, ja que totes les seves accions són susceptibles de derivar en responsabilitats penals.
L’estudi també mostra altres dades, fins a cert punt contradictòries, com que el 50% de les empreses manifesta que una de les dificultats en la incorporació d’enginyers és la manca d’adequació dels perfils a les seves necessitats. Però, d’altra banda, es comenta que una de les causes per les quals el talent marxa del país és la bona preparació que se’ls proporciona a les universitats.
L’atracció del talent és una lluita cada cop més competitiva, però els sous que es paguen a l’Estat per aquests perfils encara disten de la mitjana europea. Aquí el sou d’un enginyer gira al voltant dels 33.000 euros, mentre que a França i Alemanya se situa entre els 55.000 i 60.000 euros, pràcticament el doble. Això afecta també els professionals més experimentats, ja que el 80% dels enquestats té un sou per sota dels 40.000 €.
La qüestió salarial és important, és evident, però no ho és tot. Retenir el talent requereix horaris de treball flexibles, conciliació familiar, un bon entorn de treball, reconeixement de la feina feta, eines de treball adequades i innovadores, així com un projecte empresarial atractiu.
La formació també és una forma de retenir el talent, sobretot si és especialitzada i el seu cost econòmic va a càrrec de l’empresa. Una de les tasques dels Col·legis professionals és oferir formació contínua, ja que les estructures col·legials són àgils i permeten organitzar formació sobre temàtiques d’actualitat en molt poc temps. Estar al dia de les normatives vigents, de noves tecnologies, etc.
Pel que fa al futur, a més de les consideracions prèviament esmentades, s’apunta cap a la tecnologia de les energies renovables, la mobilitat i la implementació de la innovació en tots els sectors amb l’objectiu de reduir el consum de recursos naturals i les emissions, sense perdre el benestar actual. Cal generar noves maneres, mantenint el nivell de vida. Per això, el futur està en mans dels enginyers.
Finalment, en quant al biaix de gènere, l’estudi planteja el dilema entre si potenciant la presència de les dones en els estudis STEM (de les sigles en anglès, ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), s’obtindrà més talent, o bé cal mostrar a la societat que l’enginyeria i la tecnologia són la solució als reptes que tenim com a humanitat, i això farà que cada vegada més noies s’hi apuntin de forma espontània. Potser el que cal és fer les dues coses a la vegada i esperar que es retroalimentin.
En deu anys, es preveu que es necessitaran 200.000 enginyers a l’Estat espanyol i entre 55.000 i 75.000 a Catalunya. No s’ha d’oblidar que els estudis universitaris de grau en Enginyeria atorguen el títol d’Enginyer o Enginyera de ple dret després de completar els quatre anys de carrera. Això permet als professionals obrir el seu propi despatx professional, treballar en empreses, dedicar-se a la docència o treballar a l’Administració. L’enginyeria és una professió de futur i com a país no podem renunciar a la meitat dels joves, en aquest sentit cal que les noies trobin referents en l’enginyeria i un entorn cultural que valori la seva presència en aquest àmbit. I en això tots hi hem d’estar compromesos.
